Chuletas y apuntes de Latín

T4- TEATRO ISABELINO/WILLIAM SHAKESPEARE

RASGOS DEL TEATRO ISABELINO-El carácter popular marca la forma del teatro isabelino:

• Rompe la unidad de tiempo y lugar.
• La unidad de acción se quiebra muchas veces con la aparición de tramas secundarias que se entrelazan y potencian el enredo.
• Tampoco se respeta la separación entre tragedia y comedia: lo cómico cabe en lo trágico, como demuestra la figura del fool (el bufón o gracioso).
• En una misma obra se mezcla prosa y verso, lo sublime con lo popular y hasta con lo obsceno.
• Suele emplearse el verso blanco.

Los géneros preferidos son:

1. La comedia: pastoril, novelesca, fantástica...
2. La tragedia: alcanzó sus máximas cimas.
3. La tragicomedia.
4. Obras de tema histórico (tragedias o tragicomedias, según los

Presència a la Mediterrània Occidental

Qui freqüentava la Mediterrània occidental als segles IX i VIII aC?

La Mediterrània occidental la freqüentaven els fenicis als segles IX i VIII aC.

Per què es coneixia Tartessos?

Era proverbial per les seves riqueses.

Quines colònies van fundar els fenicis?

• Gàdir (Cadis)
• Màlaca (Màlaga)
• Cartago
• Ebussus (Eivissa)

La primera fundació grega a Ibèria

Quina va ser la primera fundació grega a Ibèria?

Quin és el jaciment grec més antic datat arqueològicament a Ibèria?

El jaciment més antic datat arqueològicament és Empòrion.

Què era l'ἔμπορία?

Els foceus actuaven d'intermediaris entre les civilitzacions mediterrànies i entre aquestes i els bàrbars (principalment de la península Ibèrica i... Continuar leyendo "Història d'Empòrion: dels grecs als romans" »

La historiografia: Titus Livi

Titus Livi va néixer cap al 59 a. C. a la ciutat de Patavi, actualment Pàdua, al nord d'Itàlia, i hi va morir el 17 d. C.

Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia, ja que va treballar la major part de la seva vida -més de quaranta anys- en la redacció de la seva gran obra Ab urbe condita (Des de la fundació de la ciutat), en la qual va recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època (9 dC).

Aquesta obra era tan enorme que no és estrany que se n'hagi conservat solament una quarta part. Dels 142 llibres que comprenia, només se'n conserven 35, reunits en dos grups: de l'1 al 10 i del 21 al 45. De tota manera han arribat fins... Continuar leyendo "Titus Livi: Història de Roma" »

TARRACO

1-Situació geogràfica. 

El 218 aC els romans van fundar el campament militar de Tarraco (actual Tarragona). La seva situació geogràfica era privilegiada. Els permetia tenir un port pel comerç. A més, van construir un recinte emmurallat al voltant d’un turó rocós que serà la base de la conquesta de la península Ibèrica. 

2-Importància. 

Aquest nucli aviat va tenir una situació de prosperitat. Per això ben aviat es convertí en colònia (ciutat de nova planta que es fundava per distribuir les terres entre soldats retirats). Al 27 aC, l’emperador August la designà capital de la Tarraconense i aquest mateix emperador també la declarà capital de l’imperi. 

És indubtable, doncs, la importància d’aquesta ciutat que... Continuar leyendo "Ciutats romanes de la Península Ibèrica" »

Els Conflictes Socials a la República Romana

Als inicis de la República, els patricis tenien el monopoli del poder polític, gràcies a l'accés restringit al senat i a les principals magistratures, i la major part dels recursos econòmics. La plebs, en canvi, estava apartada dels òrgans de govern. A més, molts plebeus pobres es trobaven forçats a treballar els camps dels grans terratinents per pagar els deutes contrets en moments de penúria.

Durant la primera època de la República, els plebeus van lluitar llargament per obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i per acabar amb la servitud per deutes. Una de les fites que recull la tradició va ser l'anomenada secessió de la plebs (493 a.C.): els plebeus van abandonar el... Continuar leyendo "República Romana: Conflictes Socials i Expansió" »

Història

Entorn de l'any 25 a.C. 
August va fundar la colònia d'Emèrita Augusta -l'actual Mérida, a Extremadura- a la província de Lusitània, amb l'objectiu principal d'assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs. La seva ubicació en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de trobada entre dues vies principals -la Via de la Plata, de nord en sud, i la que unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest-, la convertia en nus de comunicacions de tot l'Occident de la península Ibèrica. El territori era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Capital de la província Lusitània des del
15 a.C., Emèrita es va transformar durant els segles... Continuar leyendo "La banda dels mitjos lladres" »

Poesía Épica: Un Recorrido Histórico y Literario

Se entiende por épica aquellas manifestaciones literarias, de carácter narrativo, que cuentan, con un lenguaje solemne y majestuoso, las hazañas legendarias de héroes o los orígenes míticos de un pueblo.

La épica surge en las culturas primitivas vinculada con la tradición oral: son composiciones que se transmiten oralmente, generalmente con acompañamiento musical y que no tienen ni autor ni texto fijo. Sin embargo, llegó un momento en que algunos de esos cantos fueron puestos por escrito: ese fue el caso de las dos grandes epopeyas griegas, la Ilíada y la Odisea, atribuidas a Homero. Estas dos obras fueron las que más influyeron en la épica romana y en toda la literatura occidental.... Continuar leyendo "Explorando la Poesía Épica: Orígenes, Características y la Eneida de Virgilio" »

Episodios de las Guerras en la Galia

La Rendición de los Helvecios

Los Helvecios (suizos), impulsados por la escasez, enviaron embajadores para rendirse. Estos, tras encontrarse en el camino, se arrodillaron ante César, suplicando por la paz con llantos y palabras. En el lugar donde se encontraban, esperaron sus órdenes y obedecieron.

Preparativos de César tras las Noticias

Conmovido por estas noticias y cartas, César preparó dos nuevas legiones en la Galia citerior y, al inicio del verano, envió a un delegado, Q. Pedio.

La Fuga del Campamento

Constituido este asunto, en la segunda vigilia, con gran estrépito y tumulto, salieron del campamento sin orden ni mando. Cada uno, acercándose al lugar del camino, se apresuró a regresar a casa,... Continuar leyendo "Episodios de las Guerras en la Galia: Helvecios, Nervios y Estrategias de César" »

El teatro

1. Introducción:

Tras la expansión por el Mediterráneo y el contacto con la cultura griega, Roma se nutre de modelos literarios griegos, especialmente los relacionados con el género teatral: comedia y tragedia.

Tanto en la tragedia como en la comedia podemos distinguir obras de tema griego y de argumento romano. Así, según este aspecto, y en cuanto a la comedia (género que en este caso nos interesa), establecemos:

• Comedia de tema griego era la “fabula palliata” (derivado de un vestido “pallium”).
• Comedia de tema romano era la “fabula togata” (por la toga romana).

Junto con la épica, el teatro es el género literario más antiguo de la literatura romana. Surgió de la adaptación de los esquemas dramáticos griegos. Los... Continuar leyendo "El teatro en la literatura romana" »

Erromako Poesia Klasikoa

Poesia klasikoa, K.a. Igo mendearen bukaeran fenomeno politiko oso garrantzitsua ematen da Erroman: errepublikaren desagerpena. Garai honetan oradoreen kopurua areagotu eta diskurtsoaren teknikak finkatu egin ziren. Oradore garrantzitsuenen artean hurrengoan zeuden: Marzio Filipo, Zesar Estrabon, Aurelio Kota, Sulpizio Rufo, Julio Zesar, Lizinio Kalbo...baina guzti hauen gainetik Marko Tulio Zizeron. Zizeronek bere garaiko gertakizun politiko nagusienak gertutik bizi: Mario eta Silaren arteko gudate zibila, Espartakoren matxinada, piraten aurkako gerra, Katilinaren matxinada, Zesar eta Ponpeioren arteko gerrate zibila… Zesarren hilketaren ondoren, Zizeronek errepublikaren berrezarpenean sinistu zuen. errepublika eta... Continuar leyendo "Erromako Poesia Klasikoa eta Lirikoa" »