Chuletas y apuntes de Latín

A

• A posteriori: (De lo posterior, con posterioridad, después, ulteriormente) Indica la demostración que consiste en ascender del efecto a la causa o de las propiedades de algo a su esencia. Después de examinar el asunto de que se trata.
• A priori: (De lo anterior, previamente, con antelación) Usada para indicar la demostración que consiste en descender de la causa al efecto o de la esencia de una cosa a sus propiedades. De esta especie son todas las demostraciones directas en las matemáticas. Antes de examinar el asunto de que se trata.
• A.M.: Antes del mediodía.
• Ab initio: Desde el principio, desde tiempo inmemorial o muy remoto.
• Ab ovo usque ad mala: Desde el huevo hasta la fruta (desde el principio al fin).
• Accésit: Se acercó. Recompensa

Carrera política de Març Porcí Cató M. Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure en el territori dels sabins on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Fou tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb G. Helvi; nomenat pretor va obtenir la pAb. Rovíncia de Sardenya de la qual en un temps anterior s’havia emportat el poeta Q. Enni.
Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts Una vegada dividit l'exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles parts que pertanyen als Menapis; envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba al costat dels aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants... Continuar leyendo "Tarquini prisc" »

Ovidi, el poeta desterrat

Ovidi va viure en l’època de l’emperador August, però mai va formar part del Cercle literari de Mecenes, sinó que va pertànyer al cercle literari de Messala.
Va conèixer altres poetes de l’època com Tibul i Properci, eren poetes elegíacs I les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims, com ara la Pena, el dolor, la tristesa, l’enyorament... Tibul escrigué quatre llibre D’elegies on expressà l’amor que sentia per Dèlia (Diana) i Nèmesis (deessa Venjança).
Properci va escriure elegies sentimentals, en les quals plasmà el seu amor per Cíntia i una sèrie d’elegies nacionals. Ovidi juntament amb Virgili foren els Poetes més rellevants d’aquesta època.

La vida i les Obres

Publi

Configuración del Ius Commune

• Unum Ius: El Derecho del Imperio medieval pretende tener VALIDEZ UNIVERSAL.
• Un único derecho para todo el Imperio: Unum Ius
• No hay otro Derecho que el Derecho del Emperador: Reductio ad Unum.
• Concepción impulsada por el Emperador y los Juristas (glosadores)
• Tensiones con los Iura Propria: Derechos particulares:
  • de los reinos
  • de las ciudades
  • de los señoríos
  • de las corporaciones

• Utrumque Ius: Derecho CIVIL + derecho CANÓNICO + DOCTRINA juristas

Ius Commune (Denominación que termina imponiéndose)

• El Derecho (civil y canónico) no se circunscribe a ningún territorio concreto y será un derecho común a todos los territorios europeos. Es el Derecho Común a todo el orbe católico (republica cristiana/comunidad universal

La historiografía es el género en prosa más importante de la literatura romana por el número, calidad y variedad de obras. Esto se debe a que los romanos utilizaron la historia como instrumento político y no dudaban en manifestar sus propias opiniones en sus escritos. El historiador más antiguo fue M. Porcio Catón. Su obra “Orígenes” trataba sobre la historia de Roma y de Italia desde los tiempos primitivos. Posteriormente, en la época de la república a la par que empezaba el siglo I. A.C nacía Julio César. Desempeñó un importante papel en la historia política y militar de su época. Constituyó con Craso y Pompeyo un trío de líderes políticos, conocido como “primer triunvirato”. Dominaron Roma hasta que César, tras... Continuar leyendo "Oradores famosos de Roma" »

Ciudades y Medio Ambiente

Surgieron hace aproximadamente 7.000 años, en Oriente Medio. Causas:

• Aparición de la agricultura y la ganadería.
• La necesidad de contar con lugares para intercambiar productos.
• Factores religiosos: creencias, etc.

En la Edad Antigua, dos importantes civilizaciones urbanas: la griega y la romana. Ambas en el Mediterráneo. El territorio que ocupaba Grecia se conocía como Hélade.

Las Ciudades Clásicas y el Trazado Urbanístico

El aporte urbanístico del mundo clásico es el llamado trazado ortogonal (cuadrícula de calles que se cruzan perpendicularmente con otras). En Grecia, la polis se dividía en:

• La acrópolis, espacio elevado y fortificado dedicado a edificios públicos: templos, etc.
• El ágora, especie de plaza pública,

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

1. Documentació general

• Nom: Casa del Poeta Tràgic
• Autor: Desconegut
• Època: Segle I a.C.
• Material: Pedra
• Tècnica del mosaic: Opus tessellatum
• Tècnica de la pintura: Fresc

2. Anàlisi formal

La Casa del Poeta Tràgic, una domus, tenia dos pisos, però només s'ha conservat la planta baixa. Les diferents dependències s'articulen al voltant de dos grans espais: l'atrium, que és un pati tancat, i el peristil, un pati envoltat d'un pòrtic de columnes que es troba a la part posterior de la casa on hi havia el jardí. Als dos costats de l'entrada hi havia dues sales que s'obrien a l'exterior, les tabernae.

A la domus s'entrava per un corredor, el vestibulum, que porta a l'atri. Aquest era un espai amb una obertura al... Continuar leyendo "Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Anàlisi i Context Històric" »

La comèdia romana: Plaute i Terenci

L'elegia és un gènere poètic que té com a objectiu expressar sentiments íntims, aquells que fan referència a l'amor i al desamor. Estan formats per una successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Des del segle XVI fins avui el mot elegia s'usa per designar composicions poètiques en què s'expressen sentiments de pena, enyor, lamentació, etc.

Va viure època emperador August i va pertànyer al cercle literari de Messala, grup allunyat objectius polítics d'August. Les seves composicions expressaven sentiments més íntims, com ara la pena o el dolor…

Entre tots ells, destaca Ovidi juntament amb Virgili com els poetes més rellevants d'aquella època.

Vida i seves obres

Va... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

Retòrica: L'Art de Parlar Bé

La retòrica, també anomenada oratòria, és l'art de parlar bé. Parlar bé es considerava propi de la cultura del refinament i de la bona educació, la urbanitas. Tots els joves aristòcrates romans l'estudiaven a Grècia. Els oradors més grans són Demòstenes i Antístenes. Saber retòrica era bàsic per a la carrera política, que es deia cursus honorum, i per a la carrera militar, per arengar les tropes (per animar l'exèrcit). En aquestes escoles ensenyaven a utilitzar paraules adequades, dir les coses en ordre, a preparar les rèpliques i a parlar amb el to adequat.

Ciceró: Plenitud de l'Oratòria Romana

La plenitud de l'oratòria romana és al segle I aC amb Ciceró, un personatge polifacètic que era... Continuar leyendo "Literatura Llatina: Autors i Obres Clau" »