Chuletas y apuntes de Griego de Bachillerato y Selectividad

Estructura de l'Obra

Tres Seqüències

Primera Seqüència: Acte I

Aparició de l'espectre i revelació de l'assassinat. Boda de la reina Gertrudis i Claudi. Qüestió de Noruega (Fortimbràs). Amor de Hamlet i Ofèlia.

Segona Seqüència: Acte II - IV (escena III)

Hamlet sospita del seu oncle. Fingeix bogeria. Preparació de la representació teatral. Monòleg "Ser o no ser". Diàleg amb Ofèlia. Reacció del rei a la representació. Monòleg de Claudi. Diàleg amb la mare. Assassinat de Poloni. Viatge a Anglaterra.

Tercera Seqüència: Acte IV (escena IV) - Final

Fortimbràs a Polònia. Bogeria i mort d'Ofèlia. Laertes es confabula amb el rei. Tornada de Hamlet. Soterrament d'Ofèlia. Dol i catàstrofe final.

Temes Principals

La Venjança

Hamlet ha... Continuar leyendo "Hamlet: Anàlisi de la Tragèdia de Shakespeare" »

ESPAIS I MONUMENTS DE LATENES CLÀSSICA

La ciutat grega d'Atenes, buscava unes condicions idònies des del punt de vista defensiu i estratègic, econòmic i estètic. Així, la ciutat consta d'un emplaçament en un lloc alt i de fàcil defensa, l'acròpolis, una zona originàriament fortificada que, amb el temps, es convertiria en el centre religiós de la ciutat. També disposa d'una situació que facilita les comunicacions, amb encreuaments de vies accés fàcil al mar pel seu port, el Pireu. Amb el temps, la ciutat creix, i es diferencia una zona baixa, l'anomenada ásty, on es troben les àrees públiques, espais i edificis per a la vida social, política, econòmica i cultural, i on es troba l'àgora. Un aspecte molt important per als atenesos

El mot èpica deriva d'ἔπος, que significa paraula, discurs; i també, en un sentit restringit, equival a hexàmetre, el vers utilitzat en aquesta mena de poesia.

La poesia èpica es desenvolupa en poemes narratius extensos (epopeies) que expliquen accions heroiques de personatges distingits i superiors al comú dels mortals.

L'èpica sorgeix de la necessitat de conservar i de transmetre oralment accions memorables de guerrers victoriosos, d'herois, d'històries i llegendes pertanyents al passat i considerades patrimoni col·lectiu. L'auditori al qual anava dirigida l'èpica oral podia identificar els fets i és per això que l'escoltava amb delit sense el suport de l'escriptura.

Els aedes, o cantors professionals, que desconeixien l'escriptura,... Continuar leyendo "Poesia èpica: Homer, Ilíada i Odissea" »

La Insuficiencia de la Fuerza Física como Explicación Única

Si bien la diferencia de fuerza física pudo haber sido un factor inicial en el origen de la jerarquía de sexos, esta tesis se muestra incompleta. La situación de inferioridad física de la mujer ha sido aprovechada por el varón para excluirla de la relación de igualdad humana, especialmente al decidir que dejara de participar en las decisiones y apartarla del sistema productivo. Desde entonces, el hombre ha aprovechado sus ventajas para consolidar su posición dominante, y lo ha hecho en un doble aspecto:

• Realizando su trascendencia: El acto de proveer alimento a la tribu cobró una relevancia especial e implicó la confección de instrumentos. El hombre hace planes, establece

Introducción

En la Apología de Sócrates, el filósofo comienza dejando en claro que las acusaciones en su contra son falsas. Afirma que, en su defensa, se ajustará a la verdad, como siempre ha hecho. Además, lanza una sutil crítica a algunos de los atenienses que lo juzgarán, al solicitarles disculpas por no utilizar el lenguaje de los tribunales. Él solo conoce el lenguaje que acostumbra a usar en las plazas públicas, donde "muchos de vosotros me habéis oído". Con esto, les está diciendo que, de condenarlo, deberían condenarse también ellos por haberlo seguido en sus discursos. Sócrates parece intuir el desenlace de este juicio.

La Acusación

Sócrates menciona a sus acusadores: Melito, Anito y Licón, quienes representan a los... Continuar leyendo "Defensa de Sócrates: Resumen y Personajes Clave del Diálogo de Platón" »

Grècia a l’antiguitat

En aquell temps, 27 o 28 segles enrera, el territori habitat per grecs abastava també tota la franja costanera de l’actual Turquia, anomenada Àsia Menor. El territori es dividia en diverses parts.

Orografia

Grècia és un país de relleu irregular. No hi ha grans muntanyes (excepció feta de l’Olimp, que fa quasi 3.000 metres d’alçada), però aquesta irregularitat del terreny provoca unes greus dificultats per afavorir el moviment. És per aquesta raó que la gran majoria de la població es va concentrar a la costa. Aquesta costa, però, és de perfil irregular, molt retallada, formant constants penya-segats. Els rius de Grècia són curts, de cabal irregular. Aquest perfil irregular afavorí que els grecs fossin... Continuar leyendo "Geografia del món grec" »

Comèdia

: neix d'unes processons fàl·liques i burlesques (les Dionísies, déu del vi). Deriva de 'kwμηdia' ('kwmos': festa amb cants i danses pel carrer), del cant del seguici. Es representava sovint durant les festes Lenees (gener i febrer) i les Dionísies (març i abril).

Etapes de la comèdia:

s'estén per tota Grècia durant els s. V-III aC. Es divideix en:

Comèdia αpXaia

(des dels orígens, els antics, fins el 400).

Comèdia μεσ

ε (des del 400 fins el 323).

Comèdia vεa

(des del 323 fins el 250).

Comèdia antiga.

Aristòfanes neix a Cidatena, el 444 aC i mor el 385, va tenir tres fills. Va viure el segle de Pèricles i el sentiment panhel·lenístic d'Atenes arran de les guerres Medes. Se li atribueix 44 comèdies, les més importants... Continuar leyendo "Història de la comèdia grega" »

EL ANCIANO Y LA MUERTE

Una vez, un anciano que cortó unos troncos, caminaba por un vasto camino transportándolos. Y tras quitarse la carga por el cansancio del camino, invocaba a la Muerte. Cuando aparecíó la Muerte y preguntó por qué causa la llamaba, el anciano dijo: "Para qie lleves tú la carga."

La historia demuestra que todo hombre ama la vida, aunque sufra muchas desgracias

LA COMADREJA Y LA LIMA

Una comadreja que entró en el taller de un herrero lamía una lima que allí estaba tirada. Y sucedíó que, al frotar la lengua, caía mucha sangre. Y ésta se regocijaba porque supónía que estaba llevándose algo de hierro, hasta que perdíó completamente la lengua.

Que la historia sea contada a los que se hieren a sí mismos en las porfías

EL

Afrodita, Deessa de l'Amor

Afrodita és la deessa de l'amor. Nasqué de l'escuma del mar i fou transportada primer a Citera (sud del Peloponès) i després a Xipre, on l'acolliren les Hores, filles de Zeus, que la conduïren al casal dels olímpics. Es casà amb Hefest, el déu de la forja i el foc, però ella estava enamorada d'Ares, el déu de la guerra. Homer ens diu que el sol va veure els amants i ho explicà a Hefest. Eros, símbol del desig amorós, acompanya Afrodita (Cupido).

L'Època Clàssica i les Reformes de Clístenes

A final del segle VI aC, Clístenes, elegit arcont l'any 508 aC, va recrear deu noves tribus amb caràcter territorial basades en el naixement. Va dividir l'Àtica en tres zones: ciutat, costa i interior, cada una de... Continuar leyendo "Afrodita, Guerres Mèdiques i el Segle d'Or d'Atenes" »