Chuletas y apuntes de Geología de Secundaria

LURRAAREN BARNE EGITURA

Lurra azaleko geruza da; lehenengo etenune sismikoaren edo Mohorovicic etenunearen gainean dago.

MANTUA

Tartean dagoen geruza da; bi etenune sismikoen artean dago eta gutxi gorabehera 2.900 km-ko lodiera du. Mantuaren dentsitatea lurrazalarena baino handiagoa da eta, mantuan zenbat eta sakonago egon, orduan eta altuagoa da tenperatura.

NUKLEOA

Sakonen dagoen geruza da; bigarren etenunearen edo Gutenberg etenunearen azpian dago. Nukleoa 3.471 km-ko erradioa duen esfera bat da eta haren dentsitatea mantuarena baino handiagoa da.

LITOSFERA (azala)

Material zurrunez eta hauskorrez osatuta dago. Horregatik, litosfera bloketan zatituta dago. Bloke horiei plaka litosferiko esaten zaie eta bi motatakoak daude.

MESOSFERA (Mantua)

Tartean... Continuar leyendo "Lurra: Geosferaren Barne Egitura" »

1.1 Ur isurialdeen banalerroaren iparraldean

Kostaldeko mendikateak:

Higer lurmuturra eta Zumaia artean altxatzen diren mendiak, Jaizkibel, Ulia, Urgul, Igeldo, Mendizorrotz, oraintsuko materiaz osatuak, tertziariokoak eta altuera gutxikoak.

Itsasbazter aurreko mendikatea:

Kostatik urrutiago eta garaiagoak bihurtzen dira. Donostian nahiz Bizkaian aurkitu ditzakegu. Adib: Hernio mendigunea, Pagoeta, eta Arno, Bedartzandi, Iluntzar. Kareharria nagusi denez karstifikazioaren fenomenoa gertatzen da.

Bortzirietako

Les roques

EXEMPLE: sedimentàries: calcària ES FORMEN PER:

FORMADES A PARTIR DE: magmàtiques: magma EXEMPLE: magmàtiques: granit ES FORMEN PER: metamòrfiques: temperatures i pressions FORMADES A PARTIR DE: roques exposades EXEMPLE: metamòrfiques: gneis Les roques: què és una roca? Les roques són agregats de minerals Utilitat de minerals: roques calcàries - fabricar ciment roques argiloses - elaborar maons sorres i graves - s'utilitzen com àrids carbó i petroli - font d'energia Utilitat de minerals A - digues 4 productes que s'obtenen a partir del petroli:

1. fertilizants
2. plàstics
3. dissolvents
4. sintètics

... Continuar leyendo "Formació de les roques i utilitat dels minerals" »

Relleu Càrstic

El relleu càrstic es dissol amb l'aigua que porta àcid carbònic, originat per la reacció entre el CO2 + H2O -> H2CO3. Es formen solcs i estries en el relleu: lapiaz (separats per crestes) i dolines (depressions circulars). L'aigua origina conductes verticals (avencs) i horitzontals (galeries).

Per l'eixamplament d'una galeria es forma una cova. A les voltes de les coves hi solen haver goteres produïdes per aigua que porta carbonat de calci dissolt, el qual forma les estalactites. Quan cau al sòl, es forma una estalagmita. El creixement d'aquests fins a unir-se formarà una columna.

Golge de Baix

Diferents dolines juntes. Karts: dissolució de la roca.

Processos Gravitacionals

Desplaçament de materials cap a zones més baixes,... Continuar leyendo "Relleu Càrstic, Processos Gravitacionals i Modelat Superficial" »

La Atmósfera

Está compuesta por una mezcla de gases, siendo los más abundantes el nitrógeno y el oxígeno.

La atmósfera se divide en las siguientes capas:

• Troposfera: Es la capa más próxima a la superficie terrestre. En ella ocurren todos los fenómenos meteorológicos (tornados, huracanes, lluvias). La temperatura disminuye conforme aumenta la altura.
• Estratosfera: Las capas de gases que la conforman se disponen de forma horizontal. La temperatura aumenta a mayor altura debido a la incidencia de los rayos UV. En ella se localiza la capa de Ozono.
• Termósfera (o Ionosfera): Es la capa más gruesa y su temperatura depende de la actividad solar. Contiene la ionosfera, un campo magnético donde actúan las ondas radioeléctricas y se producen

Els principis de datació relativa s'ordenen en el temps els esdeveniments geològics, d'aquesta manera analitzen quin va passar abans i quin és posterior. El principi de superposició dels estrats afirma que les capes de sediments acumulats en una conca sedimentària el fan de manera que les més recents recobreixen a les més antigues, de manera que en una sèrie sedimentària els estrats superiors seran més moderns que els inferiors. El principi de superposició dels esdeveniments geològics explica que un procés geològic és sempre posterior als materials que afecta, i és anterior als processos que l'afecten a ell.

Triàsic (252-201 m.a.)

Comença la separació de Pangea de manera que al llarg de l'Mesozoic es formen els continents que... Continuar leyendo "Principis de datació relativa i esdeveniments geològics" »

Relleu terrestres: formes de l'escorça continental.

• Muntanyes
• Planes
• Altiplà
• Depressions

Relleu costaner

Zona de contacte entre la terra i el mar, forma la costa o litoral. Costa alta: penya-segats i costa baixa: platges

• Península
• Illa i arxipèlag
• Cap/punta: tram del litoral que s'endinsa al mar
• Golf: entrada de mar a la costa + petit = badia/cales/anses

Relleu submarí

Fons dels oceans:

• Plataforma continental: altiplà que baixa fins a 200m. Acaba al talús continental, franja amb fort pendent.
• Plana abissal: entre 3000 i 7000m de profunditat. Sol estar interrompuda per les dorsals oceàniques: grans serralades submergides
• Fosses marines: esquerdes profundes i extenses que s'obren a la plana abissal.

Altimetria

Terres mes elevades, altituds intermèdies... Continuar leyendo "Relleu continental: formes de l'escorça continental" »

Recuperatorio

1.- Explique referente a los yacimientos sedimentarios de uranio ejemplos de yac

sedimentarios

Rpta.- En regiones sedimentarias puras el uranio puede presentarse como placeres o químicamente en capas de orígenes marinos. Son sedimentos químicos de origen marino con contenido de uranio explotable son pizarras negras y yacimientos de fosfatos. Existen uranio en viejos conglomerados.........AURIFEROS...........

EJEMPLOS Tennessee y Suecia

2.- Aplicaciones del Be minerales del Be , procesos geológicos de formación

Eleva la resistencia ala corrosión y ala tenasidad

- Berilio, fenakita

- Magmatica.-en disoluciones residuales pegmatiticas acidas

Sedimentario.-se presentan en yac placeres (Colombia Tasmania india brrasil)

3.- Indique principales

La disminució de la capa d'ozó

Aproximadament des de 1980, científics de diversos països van detectar que s'havia produït una disminució del gruix de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, una capa molt necessària en altura per al desenvolupament normal de la vida a la Terra, ja que filtra les radiacions solars ultraviolades.

L'ozó és un gas que es troba concentrat majoritàriament en el límit entre l'estratosfera i la ionosfera, entre els 20 i els 50 quilòmetres d'altitud. Allà hi ha una capa d'oxigen que, en rebre els efectes de la radiació ultraviolada, es dissocia en àtoms d'oxigen que es reagrupen formant l'ozó.

Quan l'ozó rep la radiació, també es dissocia i forma oxigen, de manera que es manté un equilibri entre l'oxigen... Continuar leyendo "Disminució de la capa d'ozó i efecte hivernacle: causes i conseqüències" »