Chuletas y apuntes de Ciencias sociales

Parte-Hartze Motak Erakundeetan: Ikuspegi Politikoak eta Erabaki Eraginkorrak

John-en Sailkapena: Ezkerreko eta Kontserbadoreen Ikuspegiak

**John**-ek, ikuspegi politikoaren araberako parte-hartze moten sailkapen bat proposatzen du. Bi ikuspegi nagusi bereizten ditu:

• Ezkerreko ikuspegia: Parte-hartzeak orokorra izan behar du, ez bakarrik enpresaren helburuak zehazterakoan, baita helburu horiek lortzeko erabili behar diren baliabideak ezartzerakoan ere. Zuzendaritzarentzat ikuspuntu hau ez da hain onuragarria.
• Ikuspegi kontserbadorea: Parte-hartzea baliabideak ezartzera mugatzen da, helburuak finkatzea zuzendaritzaren eskuetan utziz. Ikuspegi hau oso mesedegarria da zuzendaritzarentzat.

Erabakiak, batzuetan, erakunde osoari eragiten diote; beste... Continuar leyendo "Parte-Hartze Motak Erakundeetan: Ereduak eta Erabaki Eraginkorrak" »

L'Estructura Industrial d'Espanya

Indústria Siderúrgica

La siderúrgia va ser clau en la industrialització, lligada a la mineria de ferro i carbó.

Primeres Siderúrgies

Intent inicial a Andalusia amb ferro d'Ojén, fracàs pel carbó vegetal. Astúries, centre siderúrgic per l'hulla.

Hegemonia de Biscaia

Amb carbó de coc gal·lès, es consolida la siderúrgia basca. Eix Bilbao-Cardiff vital.

• Expansió lenta: agroalimentària, metal·lúrgia i química.

Producció Minera

Explotació massiva des de 1868. Demanda de carbó i ferro. Factors: demanda internacional, tècniques d'extracció i deute de la hisenda.

El Ferrocarril i el Mercat

Construcció del Ferrocarril

Inici el 1855. Etapes: expansió, crisi i nova construcció. Problemes: xarxa radial,... Continuar leyendo "Estructura Industrial d'Espanya i Canvis Socioeconòmics al S. XIX" »

Revolució Industrial: Canvis i Impacte

La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que van tenir lloc per primera vegada a la Gran Bretanya a mitjan segle XVIII.

1.1. Revolució Demogràfica

La població europea va iniciar un procés de creixement. Les causes van ser l'augment de la producció d'aliments i la millora de la higiene i la medicina. Això va produir una disminució de la mortalitat i un manteniment o increment de la natalitat.

1.2. Revolució Agrícola

L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i l'alça dels preus agrícoles. La terra es va convertir en propietat privada i es va iniciar una mecanització de les tasques agrícoles.

2. Innovacions Tecnològiques

Quins factors van ser determinats en el canvi demogràfic?

Quines conseqüències va tenir aquest canvi en l'evolució de la població?

Les causes d'aquest canvi demogràfic profund van ser l'augment de la producció d'aliments i també, encara que en un grau menor, el progrés de la higiene i de la medicina. Com a conseqüència, es va produir una disminució de la mortalitat i un manteniment o un lleuger increment de la natalitat.

Quin va ser el canvi essencial en la terra?

Què va permetre?

Deduïu què va comportar la introducció de nous conreus.

La privatització del sòl i l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu. La terra es va convertir en una propietat privada en la qual els grans propietaris podien fer lliurement les transformacions... Continuar leyendo "Revolució Industrial: Canvis i Conseqüències" »

Paradigmas en el Ámbito Social: Una Exploración Detallada

Un paradigma, en su uso cotidiano, se refiere a la forma en que una persona entiende, percibe e interpreta el mundo que la rodea. Es un mapa mental que se construye y modifica a lo largo de la vida, influenciado principalmente por la experiencia, la educación y la información que se tiene respecto de la realidad.

Un acercamiento define un paradigma como un conjunto de reglas que permiten operar con una o más formas de conocimiento de lo real. Estas reglas permiten explicar cómo resolver problemas dentro de sus límites. También se define como "el conjunto de creencias filosóficas, epistemológicas y ontológicas que comparte una comunidad científica en su modo de hacer ciencia"... Continuar leyendo "Paradigmas en Ciencias Sociales: Perspectivas y Aplicaciones" »

Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, 18 de julio de 1922 - 17 de junio de 1996) fue un destacado epistemólogo estadounidense, autor de The Structure of Scientific Revolutions (La estructura de las revoluciones científicas).

Kuhn obtuvo el grado de Ph.D. en física por la Universidad Harvard en 1949 y tuvo a su cargo un curso académico sobre la Historia de la Ciencia en Harvard de 1948 a 1956. Luego de dejar el puesto, Kuhn dio clases en la Universidad de California, Berkeley hasta 1964, en la Universidad de Princeton hasta 1979 y en el Instituto Tecnológico de Massachusetts hasta 1991.

Su pensamiento es deudor de las reflexiones de Alexandre Koyré, Jean Piaget, Benjamin Lee Whorf, Willard Van Orman Quine y, muy especialmente, de Ludwik Fleck.... Continuar leyendo "Thomas Kuhn: Revoluciones Científicas y el Concepto de Paradigma" »

Transformacions agràries i procés industrialitzador

Explotació dels recursos miners

Entre 1874 i 1914 es van explotar els recursos miners espanyols. Tot i això, l'extracció no va comportar cap millora per a l'economia, ja que l'expansió minera va tenir escassos efectes d'arrossegament. Les causes de l'expansió minera van ser la demanda internacional, els avenços en les tècniques d'explotació, la nova legislació minera més liberal i, per a disminuir el dèficit econòmic, l'atorgament de l'explotació a companyies estrangeres. Els jaciments més importants del sòl espanyol foren les mines de plom a Linares, les de coure a Riotinto, les de mercuri a Almadén i les de ferro a Somorrostro. El carbó asturià, tot i que era d'escassa... Continuar leyendo "Industrialització i Canvis Socials a Espanya (S. XIX-XX)" »

Ciudadanía: Origen y Concepto

Definición de Ciudadano

El ciudadano es el habitante de las ciudades antiguas o de Estados modernos como sujeto de derechos políticos y que interviene, ejercitándolos, en el gobierno del país. La ciudadanía tiene dos rasgos principales:

1. Pertenencia a una comunidad política: Un país que se asienta de un modo permanente en un territorio.
2. Disfrute efectivo de derechos: Derechos protegidos por la ciudad o el Estado, incluyendo la posibilidad de participar en las tareas de gobierno, de forma directa o indirecta.

La Ciudadanía en la Antigüedad Grecolatina

El término "ciudadano" procede del latín civis, con la misma raíz que civitas (ciudad). En el derecho romano, civis se reservaba a varones, no esclavos, mayores... Continuar leyendo "Ciudadanía y Estado: Evolución y Organización Social" »

1.Señala que carácterísticas comparten la Educación formal y no formal: Tienen carácter estructurado

2.El tipo de educación que en la mayoría de Los casos no es intencional es: Educación informal

3.El tipo de educación que se da a lo largo De todo el proceso vital corresponde a: Educación informal

4.La ausencia de jerarquía y la confusión en La distinción de roles entre padres e hijos es una carácterística de

Democrático-permisivo

5.El dar todo a los hijos de manera Incondicional sin esperar nada  a cambio Es una carácterística:

del modelo Hiperprotector

6

Ausencia De puntos de referencia y bases seguras es una carácterística del modelo de Familia:

Intermitente

7.La armónía y la paz en la familia es una Carácterística común

¡Escribe tu texto aquí!

Humanisme: anomena i explica tres característiques de L’humanisme:

Van cercar apassionadament els manuscrits dels Autors de l’antiguitat gregai romana, i Els van traduir i comentar, amb el propòsit d’expandir aquestconeixement.

Els humanistes eren favorables a tot allò que Beneficiava els humans, creien que el coneixement faria millors les persones i Així desapareixeria la maldat al món.

Un dels canvis més rellevants en quan al Humanisme és la degradació de la religió, aquesta va a pasar de ser el centre De tot a una cosa secundària.

Economia: anomena tres característiques de l’economia del S.XV S.XVI i una ruta comercial:

S.XV:

La producció agrària, amb algunes transformacions, es va Recuperar gràcies