Torn pacific y semana tragica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,75 KB
x l'exercici dl govern el torn pacific o l'alternança regular en el poder ntre les 2 grans opcions dinastiques.L torn qdava garantit xq l sistema electoral invertia ls termes propis d'un esqma parlamentari, n q la força majoritaria en una contesa electoral rep del monarca l'encarrec de governar.Durant la Restauració, quan el partit al govern patia un procés de desgastament polític, el rei cridava el cap dl partit de l'opocició a formar govern i era quest qui s'encarregava de convocar eleccions x acosneguir la majoria paramentaria sucient x poder governar.L frau n ls resultats electorals assegurava q les eleccions fossin sempre favorables al partit q ls convocaba. Al llarg del período entre el 1876 i el 1898, d tots ls eleccions q s van convocar 6 van ser guanyades pls conservadors i 4 pls librals.L torn dinasstic funcionà amb tota regularitat fons q l’impacte d la crisi oksionada x la drrota a Cuba va erosionar ls politics i ls partits dinastics i x 1ªvegada n algunes grans ciutats(BCN, Vln, Bilb) ls forcs d l’opocicio van esdvenir hegemoniqs. Però l torn, enkra q desprestigiat,dividit x ls discrepancies intrnes i snse força,va aconsegir d sobreviure fins l 1917.
La mobilització popular contra la guerra s va iniciar al port d bcn l 18 d juliol, mentre tenia lloc la sortida d topes al Marroc.La revolta allargarse durant 1 setmana, i va originar 1 movimnt q va adquirir 1 fort component antimilitarista i d rebuig a l’hegemonia social i cultural d l’església.L dia 24 s va constituir un comitè d vaga, amb la participació d republicans,socialists i anarquists,van fer 1 crida a la vaga general. pero la iniciativa popoular va desbordar els mateixos convocants de vaga i el moviment, mancat de direcció i sense dirigents clars,va esdevenir un sclat espontani d tots ls tnsions acumulades al llarg d decades.Ls inicidnts al carrer s van multiplikr, s van alçar barricades, hi van haver enfrontaments amb les forces d l'ordre públic i,finalment l'anticlericalisme va desembocar en l'incendi d + d 80 stabliments religiosos. Les autoritats declarà l’estat d guerra. Hi van haver ferit i morts i el moviment isurreccional va derivar en l’actuadió d grups sense dirección ni coordinació. Després d’una semana, l’exercit va posar fi a la revolta, i l 2 d’agost la ciutat tornà a la normalitat.
La mobilització popular contra la guerra s va iniciar al port d bcn l 18 d juliol, mentre tenia lloc la sortida d topes al Marroc.La revolta allargarse durant 1 setmana, i va originar 1 movimnt q va adquirir 1 fort component antimilitarista i d rebuig a l’hegemonia social i cultural d l’església.L dia 24 s va constituir un comitè d vaga, amb la participació d republicans,socialists i anarquists,van fer 1 crida a la vaga general. pero la iniciativa popoular va desbordar els mateixos convocants de vaga i el moviment, mancat de direcció i sense dirigents clars,va esdevenir un sclat espontani d tots ls tnsions acumulades al llarg d decades.Ls inicidnts al carrer s van multiplikr, s van alçar barricades, hi van haver enfrontaments amb les forces d l'ordre públic i,finalment l'anticlericalisme va desembocar en l'incendi d + d 80 stabliments religiosos. Les autoritats declarà l’estat d guerra. Hi van haver ferit i morts i el moviment isurreccional va derivar en l’actuadió d grups sense dirección ni coordinació. Després d’una semana, l’exercit va posar fi a la revolta, i l 2 d’agost la ciutat tornà a la normalitat.