TEMA 4.5.2.3 yiah
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,49 KB
És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que
Equest text posa un exemple sobre 1 persona que va ebria i la compara amb un policia o soldat, diu que una persona pot decidir el que fer i que el estat no té dret a castigar la conducta de la gent, si el acte no resulta perjudicial per a altres persones. Per a Mill quan això succeix no es viola cap deure. El perjudici de que un individu es produiex a ell mateix es un mal menor que negarli la seva llibertat perque faci el que li sembla.
a) «àmbit de la llibertat»: lo que cada uno quiera hacer, la individualidad de la persona a decidir lo que hacer en cada momento.
b) «àmbit de la moralitat»: en el ambito de las leyes i las reglas que estan pautadas.
Mill advoca pel bé comú com a criterio moral, i que això contribuirà a la felicitat individual.
Avegades el bé individual amb el bé comú produiex friccions, per això en la vida en societat es fa nevessari establir regulacions sobre la conducta individual.
Mill exposa que la societat, quan la dirección interna no es suficiente per controlar la conducta dels seus membres recorre a la pressió de la opinió pública i ala força de la llei. Per a Mill un col·lectiu nomès pot limitar la llibertat d’un individu per protegir-se , per evitar que aquest individu faci mal als altres. Només es admisible la coacción en una persona quan es per evitar d’anys als altres.
Mill esta totalmente encontra en que el estat intervingui en les decisions a les quals no afecten a la resta de la societat, si una persona fa un acte i aquest acte no causa una consecuencia en les altres persones el estat no té el dret de jutgar a ningú per el acte comès. Pero existeix una contradicción mill afirma que totes les persones son lliures sense que aquestes no perjudiquen a altres persones o aun mateixa, llavors si una persona fa 1 acte per exemple estaria bé que una persona robes als rics per donarli als pobres?
Mill no condena per per la fi del bé sino per el mal, pero encara que aquestes consecuencias siguin bones la ley pot condemnarles.
Per a Mill tota persona té dret a ser lliure, té dret a tenir 1 formació i té dret a creixer com a persones tots aquests drets son les Olaus de la felicitat per al nombre més gran. Per tant hiha una connexio entre el utilitarisme i el liberalisme que es buscar la felicitat per la major part de les persones, però pot existir una minoria que es la que tindrà que fer el que diu la majoria tot i que Mill no estava d’acord, amb aixo Mill va ser el primer que va propasar el bot de la dona pero va ser rebutjat.
Mill:
1)bé comú es un criteri moral, i aquest principi es part de la naturalesa humana i contribuirà ala felicitat individual.
2)La confluencia del bé individual amb el comu provoquen friccions. Per això en la vida en societat es fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual. Defensa de la individualitat.
3) Mill diu que quan la direcció interna no es suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre ala pressió de l’opinió publica i a la força de la llei.
4) un colectiu només pot limitar la llibertat d’un individu per protegirse , per evitar que faci mal a altres persones. Nomes en el cas de que una persona fes un acte que perjudiques a la resta de persones podria ser coaccionat.
5) la limitació del poder dels governnats , no confondre democracia amb la tirania , la democracia ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats i del dret de les minories.
6) tothom te de tenir els mateixos drets.
Plató:
1)ha de manar qui en sap
2) no tothom es capaç de arribar al coneixement necessari per fer-ho, no totes les animes tenen la mateixa qualitat.
3) entre els èssers hi ha una desigualtat per tant hi ha d’haver una organització de la societat desigual i jerarquitzada.(governants,guardians,productors)
4)compara la societat justa amb l’individu just, es a dir quie es capaç de harmonitzar les distintes parts de l’anima sota el control de la raó
5) justicia= bé
6)no hiha questions a debatre o a decidir per majoria.
Equest text posa un exemple sobre 1 persona que va ebria i la compara amb un policia o soldat, diu que una persona pot decidir el que fer i que el estat no té dret a castigar la conducta de la gent, si el acte no resulta perjudicial per a altres persones. Per a Mill quan això succeix no es viola cap deure. El perjudici de que un individu es produiex a ell mateix es un mal menor que negarli la seva llibertat perque faci el que li sembla.
a) «àmbit de la llibertat»: lo que cada uno quiera hacer, la individualidad de la persona a decidir lo que hacer en cada momento.
b) «àmbit de la moralitat»: en el ambito de las leyes i las reglas que estan pautadas.
Mill advoca pel bé comú com a criterio moral, i que això contribuirà a la felicitat individual.
Avegades el bé individual amb el bé comú produiex friccions, per això en la vida en societat es fa nevessari establir regulacions sobre la conducta individual.
Mill exposa que la societat, quan la dirección interna no es suficiente per controlar la conducta dels seus membres recorre a la pressió de la opinió pública i ala força de la llei. Per a Mill un col·lectiu nomès pot limitar la llibertat d’un individu per protegir-se , per evitar que aquest individu faci mal als altres. Només es admisible la coacción en una persona quan es per evitar d’anys als altres.
Mill esta totalmente encontra en que el estat intervingui en les decisions a les quals no afecten a la resta de la societat, si una persona fa un acte i aquest acte no causa una consecuencia en les altres persones el estat no té el dret de jutgar a ningú per el acte comès. Pero existeix una contradicción mill afirma que totes les persones son lliures sense que aquestes no perjudiquen a altres persones o aun mateixa, llavors si una persona fa 1 acte per exemple estaria bé que una persona robes als rics per donarli als pobres?
Mill no condena per per la fi del bé sino per el mal, pero encara que aquestes consecuencias siguin bones la ley pot condemnarles.
Per a Mill tota persona té dret a ser lliure, té dret a tenir 1 formació i té dret a creixer com a persones tots aquests drets son les Olaus de la felicitat per al nombre més gran. Per tant hiha una connexio entre el utilitarisme i el liberalisme que es buscar la felicitat per la major part de les persones, però pot existir una minoria que es la que tindrà que fer el que diu la majoria tot i que Mill no estava d’acord, amb aixo Mill va ser el primer que va propasar el bot de la dona pero va ser rebutjat.
Mill:
1)bé comú es un criteri moral, i aquest principi es part de la naturalesa humana i contribuirà ala felicitat individual.
2)La confluencia del bé individual amb el comu provoquen friccions. Per això en la vida en societat es fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual. Defensa de la individualitat.
3) Mill diu que quan la direcció interna no es suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre ala pressió de l’opinió publica i a la força de la llei.
4) un colectiu només pot limitar la llibertat d’un individu per protegirse , per evitar que faci mal a altres persones. Nomes en el cas de que una persona fes un acte que perjudiques a la resta de persones podria ser coaccionat.
5) la limitació del poder dels governnats , no confondre democracia amb la tirania , la democracia ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats i del dret de les minories.
6) tothom te de tenir els mateixos drets.
Plató:
1)ha de manar qui en sap
2) no tothom es capaç de arribar al coneixement necessari per fer-ho, no totes les animes tenen la mateixa qualitat.
3) entre els èssers hi ha una desigualtat per tant hi ha d’haver una organització de la societat desigual i jerarquitzada.(governants,guardians,productors)
4)compara la societat justa amb l’individu just, es a dir quie es capaç de harmonitzar les distintes parts de l’anima sota el control de la raó
5) justicia= bé
6)no hiha questions a debatre o a decidir per majoria.