T.20
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,62 KB
1. L'assaig com a gènere literari
L'assaig es pot caracteritzar com una composició en prosa, no narrativa, destinada a tractar els problemes més diversos de caire filosòfic, històric, polític, literari,etc., d'una manera no especialitzada.
Oscil·la, quant a longitud, entre l'article i el llibre, i adopta formes molt diverses: l'article, el diari personal, la dissertació sistemàtica, el diàleg, etc. L'assaig no pretén efectuar una exposició sistemàtica i completa d'un tema i s'adreça a una audiència general i no especialitzada.
El descobriment i la valoració de cultures clàssiques defineixen l'assaig: d'una banda, la voluntat d'ajustar la reflexió a uns criteris racionals, no mediatitzats pel dogma, per la tradició o per les autoritats; de l'altra, la voluntat de traduir en una forma precisa els moviments del lliure examen, fet que obligava a adoptar un llenguatge treballadament personal.
L'assagista clàssic, emprava el llenguatge i els conceptes de la tradició literària i es movia en el món de les opinions generals. L'assagista actual, en canvi, està adscrit a especulacions que graviten en el camp de les ciències humanes, de les quals adopta el llenguatge, els problemes i els temes.
2. L'assaig en català des del 1939 fins a la represa dels
seixanta
Durant els anys més difícils de la postguerra la producció assagística en català es va fer bàsicament a l'exili.
Una bona part d'aquesta producció va estar dedicada a la reflexió sobre l es causes i conseqüències de la Guerra Civil.
La producció assagística dels cinquanta, i sobretot dels seixanta, va ser bastant important, a pesar de la manca de revistes i diaris. L'assaig d'aquests anys va tenir la figura de Joan Fuster, amb una producció abundant i variada que va representar la concepció més estrictament assagística del gènere.
El creixement econòmic dels seixanta va augmentar les possibilitats de consum literari i de producció amb noves editorials que, a més d'oferir una bona mostra de l'assagisme modern català, va donar a conèixer al públic lector una selecció ben àmplia de l'assagisme modern europeu.
La generació dels escriptors joves, com Joan Fuster, van conrear l'assaig literari, generalment en forma d'estudi o d'article de crítica literària.
Pel que fa als estudis literaris, es va entrar en la postguerra sense disposar encara de cap història de la literatura catalana, llevat d'algunes síntesis i d'alguns manuals divulgatius.
Finalment, Martí de Riquer i Antoni Comas van posar en marxa una obra de grans proporcions com les que tenen altres literatures europees.
Al País Valencià la constitució del Premi Joan Fuster d'Assaig, en el marc dels premis d'octubre, va contribuir a consolidar el gènere.
JOAN FUSTER
Joan Fuster és l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil.
La seua obra es pot classificar en tres blocs:
-Obres de temàtica humanística i general. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política. Diccionari per a ociosos.
-Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians. Llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional de la nostra terra, com Nosaltres, els valencians.
-Obres de crítica i d'història literàries. Destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians. Literatura catalana contemporània.
Una literatura d'idees
-l'l'L'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia. Els assaig de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet. Es tracta de tornar a pensar tot el que sabem sobre qualsevol tema per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida.
-Ara bé, aquest examen no es tradueix en una confessió de caràcter personal, sinó en una literatura d'idees que es marca com a propòsit el desenmascarament de falsedats i prejudicis.
-Fuster adopta l'actitud de Montaigne i la de Descartes, el dubte metòdic, la suspicàcia sistemàtica. L'assaig es converteix així en una investigació motivada per l'interrogant que planteja un fet qualsevol.
-Per això, el dogmatisme és incompatible amb l'examen de consciència fusterià i la defensa de la llibertat pren un caràcter militant al llarg de tota la seua obra.
forma literaria
l'assaig fusterià no és una exposició que avança en línia recta, sinó en discurs lliure que oscil·la i gira en moltes direccions. Sempre hi ha una nova objecció a fer-hi. Un tret característic de l'estil de Joan Fuster és la utilització de les cometes.
Les cometes adverteixen que el significat dels mots, i de les ideologies que s'expressen amb aquests, no són mai innocents ni tampoc transparents.
Els assaigs de Fuster avancen dialècticament-són un diàleg amb ell mateix i amb el lector-. Aquest moviment de recerca és el que dona tensió i fa inconfusible l'estil de l'autor, àgil i incisiu, d'adjectivació precisa i sorprenent alhora que, segueix fidelment el joc d'esperit crític i de gimnàstica mental dels seus textos, sense perdre mai l'amenitat i la claredat.
Nosaltres, els valencians
En Nosaltres, els valencians l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es converteix en una interrogació radical sobre els valencians.
El resultat d'aquest examen constata un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure en el tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. L'examen es prolonga en una investigació dels factors històrics i socials que hi ha darrere d'aquests estat de coses i també en una crítica de les insuficiències de la Renaixença valenciana.
El llibre de Fuster va actuar com a canalitzador sobre un grup de joves i va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna.
L'objectiu de crear una infraestructura cultural va ser assumit d'una manera conscient per un nombrós grup d'intel·lectuals i promotors. Van aparèixer llibreries especialitzades en el llibre en català.
Nosaltres, els valencians va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat, moltes vegades violenta, d'una part de la societat valenciana que es va sentor qüestionada pel llibre de Fuster.
L'assaig es pot caracteritzar com una composició en prosa, no narrativa, destinada a tractar els problemes més diversos de caire filosòfic, històric, polític, literari,etc., d'una manera no especialitzada.
Oscil·la, quant a longitud, entre l'article i el llibre, i adopta formes molt diverses: l'article, el diari personal, la dissertació sistemàtica, el diàleg, etc. L'assaig no pretén efectuar una exposició sistemàtica i completa d'un tema i s'adreça a una audiència general i no especialitzada.
El descobriment i la valoració de cultures clàssiques defineixen l'assaig: d'una banda, la voluntat d'ajustar la reflexió a uns criteris racionals, no mediatitzats pel dogma, per la tradició o per les autoritats; de l'altra, la voluntat de traduir en una forma precisa els moviments del lliure examen, fet que obligava a adoptar un llenguatge treballadament personal.
L'assagista clàssic, emprava el llenguatge i els conceptes de la tradició literària i es movia en el món de les opinions generals. L'assagista actual, en canvi, està adscrit a especulacions que graviten en el camp de les ciències humanes, de les quals adopta el llenguatge, els problemes i els temes.
2. L'assaig en català des del 1939 fins a la represa dels
seixanta
Durant els anys més difícils de la postguerra la producció assagística en català es va fer bàsicament a l'exili.
Una bona part d'aquesta producció va estar dedicada a la reflexió sobre l es causes i conseqüències de la Guerra Civil.
La producció assagística dels cinquanta, i sobretot dels seixanta, va ser bastant important, a pesar de la manca de revistes i diaris. L'assaig d'aquests anys va tenir la figura de Joan Fuster, amb una producció abundant i variada que va representar la concepció més estrictament assagística del gènere.
El creixement econòmic dels seixanta va augmentar les possibilitats de consum literari i de producció amb noves editorials que, a més d'oferir una bona mostra de l'assagisme modern català, va donar a conèixer al públic lector una selecció ben àmplia de l'assagisme modern europeu.
La generació dels escriptors joves, com Joan Fuster, van conrear l'assaig literari, generalment en forma d'estudi o d'article de crítica literària.
Pel que fa als estudis literaris, es va entrar en la postguerra sense disposar encara de cap història de la literatura catalana, llevat d'algunes síntesis i d'alguns manuals divulgatius.
Finalment, Martí de Riquer i Antoni Comas van posar en marxa una obra de grans proporcions com les que tenen altres literatures europees.
Al País Valencià la constitució del Premi Joan Fuster d'Assaig, en el marc dels premis d'octubre, va contribuir a consolidar el gènere.
JOAN FUSTER
Joan Fuster és l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil.
La seua obra es pot classificar en tres blocs:
-Obres de temàtica humanística i general. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política. Diccionari per a ociosos.
-Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians. Llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional de la nostra terra, com Nosaltres, els valencians.
-Obres de crítica i d'història literàries. Destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians. Literatura catalana contemporània.
Una literatura d'idees
-l'l'L'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia. Els assaig de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet. Es tracta de tornar a pensar tot el que sabem sobre qualsevol tema per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida.
-Ara bé, aquest examen no es tradueix en una confessió de caràcter personal, sinó en una literatura d'idees que es marca com a propòsit el desenmascarament de falsedats i prejudicis.
-Fuster adopta l'actitud de Montaigne i la de Descartes, el dubte metòdic, la suspicàcia sistemàtica. L'assaig es converteix així en una investigació motivada per l'interrogant que planteja un fet qualsevol.
-Per això, el dogmatisme és incompatible amb l'examen de consciència fusterià i la defensa de la llibertat pren un caràcter militant al llarg de tota la seua obra.
forma literaria
l'assaig fusterià no és una exposició que avança en línia recta, sinó en discurs lliure que oscil·la i gira en moltes direccions. Sempre hi ha una nova objecció a fer-hi. Un tret característic de l'estil de Joan Fuster és la utilització de les cometes.
Les cometes adverteixen que el significat dels mots, i de les ideologies que s'expressen amb aquests, no són mai innocents ni tampoc transparents.
Els assaigs de Fuster avancen dialècticament-són un diàleg amb ell mateix i amb el lector-. Aquest moviment de recerca és el que dona tensió i fa inconfusible l'estil de l'autor, àgil i incisiu, d'adjectivació precisa i sorprenent alhora que, segueix fidelment el joc d'esperit crític i de gimnàstica mental dels seus textos, sense perdre mai l'amenitat i la claredat.
Nosaltres, els valencians
En Nosaltres, els valencians l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es converteix en una interrogació radical sobre els valencians.
El resultat d'aquest examen constata un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure en el tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. L'examen es prolonga en una investigació dels factors històrics i socials que hi ha darrere d'aquests estat de coses i també en una crítica de les insuficiències de la Renaixença valenciana.
El llibre de Fuster va actuar com a canalitzador sobre un grup de joves i va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna.
L'objectiu de crear una infraestructura cultural va ser assumit d'una manera conscient per un nombrós grup d'intel·lectuals i promotors. Van aparèixer llibreries especialitzades en el llibre en català.
Nosaltres, els valencians va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat, moltes vegades violenta, d'una part de la societat valenciana que es va sentor qüestionada pel llibre de Fuster.