Orgànuls de les cèl·lules

La membrana cel·lular té una estructura laminar, fluida i dinàmica, formada per lípids i proteïnes que poden canviar de posició en desplaçar-se al llarg de la membrana. El model estructural és de mosaic fluid, és a dir, una bicapa lipídica amb proteïnes i glúcids, els lípids que hi podem trobar són els fosfolípids, el colesterol i els glicolípids. Tots els lípids que la formen són amfipàtics, ja que tenen una part hidròfoba i una altra hidròfila, el colesterol actua d'estabilitzador, ja que interacciona amb els fosfolípids i impedeix que la membrana es cristal·litzi. Els glicolípids es troben a la monocapa més externa de la membrana, formant part del glicocàlix. Podem trobar dos tipus de proteïnes, les integrals o les perifèriques, les integrals no es poden extreure de la membrana, ja que necessitaríem destruir-la sencera, en canvi les perifèriques s'extreuen sense cap problema. També té estructura asimètrica, ja que no te les mateixes molècules a la part interna que a la part externa de la membrana. És comuna a tots els éssers vius, i només és visible al microscopi electrònic. Protegeix la cèl·lula contra els danys físics o químics, intervé en la comunicació intracel·lular, controla l'entrada i sortida de materials i intervé en el reconeixement cel·lular. Constitueix una barrera de permeabilitat variable que permet l'intercanvi de substàncies entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula mitjançant el seu transport, pot haver-hi dos tipus de transport, l'actiu i el passiu, l'actiu la cèl·lula té despesa energètica i el passiu no. Els mecanismes de transport de macromolècules es poden fer per exocitosi, que consisteix en la expulsió de substàncies fora la cèl·lula o endocitosi, que es la incorporació de substàncies dintre la cèl·lula mitjançant la pinocitosi i la fagocitosi. Paret cel·lular és una estructura rígida, gruixuda, resistent i organitzada exclusiva de les cèl·lules vegetals, fongs i algues. La paret cel·lular de les cèl·lules vegetals està formada de cel·lulosa, la dels fongs està formada de quitina i la de les algues de cel·lulosa i glicoproteïnes. Constitueix un veritable exosquelet per a les plantes superiors. Està constituïda per una làmina mitjana, , formada de pectina, la paret cel·lular primària i les cèl·lules vegetals adultes també tenen paret cel·lular secundària. Controla el creixement cel·lular, protegeix la cèl·lula, permet l'intercanvi de substàncies entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula, restringeix la mobilitat de la cèl·lula vegetal. Confereix suport als teixits. Embolcall nuclear Una doble membrana separada entre si per un espai perinuclear. La membrana nuclear externa és continua amb la del reticle endoplasmàtic, sol tenir ribosomes enganxats i la membrana nuclear interna està en contacte amb el nucleoplasma. Presenta dues estructures pròpies: els porus nuclears, que permeten la comunicació del nucleoplasma amb el citoplasma i la làmina nuclear o fibrosa, que està situada a la membrana nuclear interna en contacte amb el nucleoplasma i ajuda a organitzar els cromosomes durant el procés de mitosi. Facilita alhora que regula els intercanvis entre el nucli i el citoplasma, per aquí surten les molècules de ARNm produïdes per la transcripció, que han de ser llegides pels ribosomes del citoplasma. Nucleoplasma És el medi intern del nucli delimitat per l'embolcall nuclear. Està constituït per una matriu col·loïdal rica en proteïnes. Associades amb proteïnes anomenades histones, formen filaments anomenats cromatines i ARN, coneguts com a nuclèol. La seva funció és ser el si en què es produeix la síntesi d'ARN diferents i la síntesi de l'ADN nuclear. A més, amb la seva xarxa de proteïnes, evita la formació de nusos en la cromatina. Cromatina És el material genètic del nucli cel·lular i està formada sobretot per ADN, proteïnes i transitòriament, ARN. La seva constitució química és simplement filaments d'ADN en diferents graus de condensació. Aquests filaments formen cabdells. Hi ha tants filaments com cromosomes present la cèl lula en el moment de la divisió cel lular. La cromatina es forma quan els cromosomes es descondensan després de la divisió cel lular o mitosi. Hi ha diversos tipus de cromatina segons el grau de condensació de l'ADN. Aquest ADN s'enrotlla al voltant d'unes proteïnes específiques, les histones, formant els nucleosomes. Organització del material genètic. Proporcionar la informació genètica necessària perquè els orgànuls mòbils puguin realitzar la transcripció i síntesi de proteïnes, també conserven i transmeten la informació genètica continguda en l'ADN, duplicant l'ADN en la reproducció cel lular. Nuclèol El nuclèol és un petit corpuscle més o menys esfèric que pot trobar-se a l'interior del nucli. Pot haver-n'hi un o més d'un i normalment es presenta a tot tipus de cèl·lules. Són uns corpuscles bastant densos i estan formats per proteïnes, Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid Ribonucleic (ARN). Formar RNA ribosòmic, que formarà part dels ribosomes. Reticle endoplasmàtic El reticle endoplasmàtic es un sistema d'endomembranes format per una sèrie de sacs aplanats i estructures tubulars connectades, totes elles amb una única cavitat, el lumen o cavitat laminar. S'exten i es troba en contacte amb la membrana nuclear per un costat, i amb l'aparell de Golgi per l'altre costat. Es diferencien dues zones, que tenen diferencies funcionals, i segons el tipus de cèl·lula, predomina un sobre l'altre. - Reticle endoplasmàtic rugós (RER), que du adosats ribosomes a la cara citoplasmàtica, i predominantment forma cisternes o sacs. - Reticle endoplasmàtic llis (REL), on predominen les estructures tubulars i no tenen ribosomes. Assegurar el transport de substàncies per la cèl·lula, intervenir en la síntesi de diferents substàncies, lípids i proteïnes. Emmagatzemar substàncies d'origen extracel·lular o bé substàncies elaborades per la cèl·lula, fer la síntesi de membranes cel·lulars. Les funcions del reticle endoplasmàtic llis i del rugós varien. Les del REL són la síntesi de components lipídics i lipoproteïnes, síntesi d'hormones a partir del colesterol i la destoxificació de substàncies, també intervé en la contracció muscular gràcies a la seva reserva de Calci. En canvi les funcions del RER són síntesi i emmagatzament de proteïnes i la glicosilació, que és el procés de la unió d'un oligosacàrid amb una proteïna sintetitzada pel RER. Ribosomes: Són estructures complexes que es troben al citoplasma o a les parets del RER, també es troben a l'interior dels plasts i del mitocondris. Es possible trobar-los aïllats o agrupats formant polisomes. Cada ribosoma està format per dues subunitats que canvien de forma i composició durant la síntesi proteica. No tenen membrana citoplasmàtica. I estan formats per ARN i proteïnes diverses. La funció principal és la síntesi de proteïnes. Aquest és el procés mitjançant el qual el missatge contingut en l'ADN nuclear, que ha estat prèviament transcrit en un ARN missatger, és traduït en el citoplasma, juntament amb els ribosomes i els ARN de transferència que transporten als aminoàcids, per formar les proteïnes mòbils i de secreció.