Manelic, Sebastià i Marta
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,9 KB
Terminología Prové de la formació de significats a partir de les locucions gramticals que són els mots que serveixen per a conectar sintagmas, o coord o sub; però també anomenam loc. a un grup de mots que té el valor sintàctic d?una sola paraula aixecar la camisa). Verbals: nucli, verb que aporta un significat metafòric a la locució. Adjectivals: nucli adjectiu darrera del qual normalment hi ha un c.prep nou de trinca. Adverbials: classes de mots generalment diferents de la?adverbi però que modifiquen sintagmas verbals o oaracions i que es poden substituir per un adverbi de bon matí. Nominals: nucli nominal i normalment per costum i han anat passant de generació en generació caixa negra. Personatges: Manelic És un pastor senzill i pobre, ingenu i simple com es veu al principi de l?obra quan el venen a cercar del camp, vora el seu ramat d?ovelles, sense preocupacions i amb una vida senzilla. Té uncor pur ja que al principi no pensa malament d?en Sebastià i acabarà odiant-lo. Manifesta el gust de Guimerà pels marginals. Somnia amb móns ideals, s?enfonsen quan arriba a la realitat de la TB però no sense lluitar. Es un personatge amb sentiments primaris, passions elementals i amb un punt de rebel·lia. Es un personatge obert ja que evoluciona en 2 etapes: 1ª Abans de entrar en esecena altres personatges el presenten ??aquell beneit de pasto??. La seva aparicio ratifica el concepte anterior i ho demostra la seva manera de viure la vida. Quan plora perquè enyora el seu ramat. 2ª Tira per terra l?opinió anterior d?ell (quan explica l?assumpte de l?aparellament). Es mostra com una persona que té el do de la paraula i comenta a despertar l?interès de Na Marta:Deu meu si sembla un altre. A partir de la visió del llumet darrera la cortina, el duote, la sospita desencadenen el procès de planificació d?En Manelic i precipita el drama. Corrobora aquest fet quan 1º vol saber, la gent fa comentaris que vol saber qué volen dir (Marta és una fresca). Aquesta incomprensió dura fins l'escena VIII del 2n acte. 2º anarse'n, els 2 esposos se sinceren, es barallen i comencen a convertir-se en una veritable parella. 3ª Anar-se'n tot 2 a la muntanya, prposit frustat per Sebastia. 4º matar el llop, capgira els rols del protagonistes masculins, Manelica es converteix en el botxí de l'amo. A més de salvar Na Marta i a ell, salva també al poble. Sebastià Personatge tancat, mes complex ja que es mou per les passions de l'amor, l'odi, les enveges a diferncia d'en Manelic que es molt mes senzill. Atrapat entre la passio per Na Marta i l'emergencia de resoldre la seva situacio economica amb un matrimoni de conveniencia (vol casar Na Marta amb en Manelic per sofocar els rumors, poder pagar les hipoteques, pero tambe es troba enamorat de na Marta. Es massa feble per decidir-se i lliuta desesperadament per conservar-les totes 2. Te una posicio privilegiada, l'amo de tot, l'hereu, propietari de les terres i de la gent.Ho observama moltes escenes en el tracte que te sobre els altres. Personatge mesqui, l'encarnacio dle mal. TB reflecteix la injusticia del caciquisme rural. S'exemplifica en l'enfrontament al final de l'obra amb en Manelic (bé) i guanaya el pastor (desig de justicia universal). Marta Personatge obert, en ella es veu reflectida la condicio de l'autor de fill natural. Canvia la seva opinió damunt en Sebastià (acaba odiant-lo). Comença essent la dona que tothom insulta, quan aparaeix es mostra antipatica. En Manelic al principi el rebutja i al final acaba estimant-lo. Poc a poc anam coneixent la seva tragedia, infantesa de captaire, mort de la mare, generositat de l'amo cap a ella i el pare adoptiu. Amb la mort d 'aquest i l'absoluta soledat es converteix en concubina de l'here u. Entre ella i en Sebastia hi ha una relacio passional amb un doble impuls. Apareix durant l'obra com un personatge indefens. Utilitzada per Sebas, la te tancada dins el moli-preso (quan li diu a Sebas que s'en va a la muntanya amb en Manelic). A partir de l'entesa entre ella i M nelic se sent forta i capaç d'enfrontar-se amb el seu antic possessor.