Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. Al 1974 van aparèixer dos llibres de Joan Francesc Mira: lassaig Un estudi dantropologia social al País Valencià i la novel·la El bou de foc. Lobra de Mira es va descabdellant amb la reflexió i la ficció. Aquestes sues branques han continuat fins avui amb en elevadíssim nivel dexcel·lència.
Joan Francesc Mira (València, 1939) va obtener el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma el 1959. Des daquest any fins el 1983 va continuar estudiant, fins el 1983 al 1991 que va ser profesor titular de la Universitat de València.
Tot el bagatge acadèmic es va concretar amb un corpus assagístic que trova en la reflexió antropológica i sociológica de la catalanitat dels valencians. Ha esdevingut ja un clàssic en la bibliografía contemporània el seu llibre Crítica de la nació pura (1985) i la seua obra més ambiciosa es Els treballs perduts (1989).
La seua obra assagística ha tingunt una important via de materialització a través darticles dopinió periodístics, assajos breus en definitiva i llibres pròpiament dassaig que giren al voltant de lantropologia, la sociología i letnografia. La Crítica de la nació pura (1985) sen va dur el premi Joan Fuster, i és una aproximació al concepte de nació; Sobre la nació dels valencians (1997) tracta de levolució del nacionalisme valencià i finalment la síntesi histórica: Els Borja: familia i mite (2000).
Destaca la trajectòria de servei al projecte de consrucció dun espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que compartim una mateixa llengua. Durant mig segle, Mira ha dut endavant una tasca executada amb trellat, sense perdre mai de vista les necessitats i la idiosincràcia especifiques del País Valencià:la manera daconseguir que la majoria de la ciutadania valenciana puga trovar-se a gust en un espai comú.
La faceta de Mira columnista es materialitza en un seguit impressionant darticles. Lhumor o lanàlisi lúcida han protagonitzat milers de pàgines. Destaca lestil depurat i eficient en què están escrits aquests articles. Larticle dopinió és un assaig en miniatura. Maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de ladjectiu imprevistament esmolat, memorable.