Generes literaris, narrativa, teatre, poesia trovadoresca, ramon llull

Generes literaris:
Epica: narracio de fets historics des d’una perspectiva heroica
Lírica: poesía en la qual predominen la subjectivitat els tons afectius, sentimentals i emotius.
Tragèdia: composicio teatral d’estil elevat que representa una accio seriosa i freu i en que el protagonista es endut cap a la catástrofe per una passio o per la fatalitat.
Drama: composicio teatral considerada un genere mixt entre la tragedia i la comedia, i en la qual l’accio s’imposa a la narracio.
Comedia: composicio teatral caracteritzada pel desenllaÇ feliÇ i per la seva intencio, generalment critica, moralitzadora o satirica.

Géneres poetics tradicio culta:
Himne: composicio de to solemne destinada al cant, expressa sentiments o ideals elevats: religiosos, patriotics, bel·lics, etc.
Oda: poema generalment extens, amb un to elevat i solemne com el de l’himne, pero es mes personal que l’anterior i permet tractar temes diversos
Panegiric: poema que lloa les excel·lencies d’un personatge, d’un país o d’una institucio de renom.
Elegia: expressa sentiments de dolor davant d’una desgracia. (Plany a la poesía trovadoresca)
Canço: composicio de tradicio antiga vinculada a la música.

Géneres poetics tradicio popular: goigs, nadales, corrandes, cançons de pandero, cançons de bandolers i lladres de cami ral

NARRATIVA:
Elements del genere narratiu:
Estructura: Lineal: Plantejament (presenta els fets i el context) / Nus (desenvolupament de l’accio de la historia, es presenta un conflicte) / desenllas  (resolucio dels conflictes)
Punt de vista: intern/extern
L’espai: tancats o oberts
El temps: extratextual (época) i intratextual (durada)
Els personatges: principals (protagonista) secundaris (aliats o antagonistes) rodons/plans

Clasificacio de la narrativa culta:
Novel·la: subgenere narratiu mes complex, es combinen tots els elements formals de la narracio. Solen clasificar-se segons el tema o el tractament del discurs narratiu
Conte: Narracio d’extensio mes breu que la novel·l en que poden combinar-se tots els elements del discurs narratiu.

Classificacio de la narrativa popular:
Rondalla: narracio breu que combina elements reals i fantastics, es de transmisio oral i va destinada als infants. Te una finalitat moralitzadora.
Llegenda: narracio fantástica que parteix d’un fet historic, el qual es reinterpretat en la imaginacio popular amb elements maravellosos.
Quadre de costums: Narracio que presenta uns ambients i personatges populars propis de la societat del segle XIX.

TEATRE
Culte:
tragedia: (equilibri/conflicte que l’altera/resolucio) heroi, marcat per un desti fatal. Llenguatge literari o culte, vers
drama: combina comedia i tragedia. Llenguatge estándar
comedia: igual que tragedia, pero el contrari. Restabliment de l’ordre mitjançant l’enginy o l’atzar. Final feliç, temes quotidians, llenguatge coloquial.

Popular:
Religios: les representacions primitives instruien el poble amb textos eclesiastics i es deien misteris.
Profa: L’entremes /Sainet = entremes +critica social/Farsa: breu de carácter comic o satiric

POESIA TROVADORESCA:
Géneres poetics
Canço: genere per excel·lencia, constitui el vehicle mes important de la poesía amorosa. Aparecia el señal amoros (nom secret en el que es feia referencia a la dama)
Sirventes: era posia d’atac, de la ira, de la polémica literaria o política i del discurs moralitzador.
Plany: es lamentava per la mort d’un personatge important, generalment el seu senyor.
L’alba: poema amoros que expressava l’enuig dels amants que havien de separar-se despres de pasar la nit junts.
Pastorel·la: composicio amorosa que descrivia el dialeg de una pastora i un cavaller en un ambient bucolic.
Tenço: debats literaris entre els trobadors

RAMON LLULL

Ideologia i objectius: Compondre un sistema filosofic basat en la rao, el qual permetes lluitar contra els erros dels infidels; exercir una labor missional i de conversio de pagans; solicitar la creacio d’escoles per a predicadors missioners on es poguessin aprendre llengües i l’Art.

L’art es un sistema logic que preten demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la rao, Llull diu que li va ser revelat per Deu.

Classificacio de l’obra:

Prosa filosófica i científica
-Llibre de contemplacio en Deu (enciclopedia)
-Arbre de Ciencia
-Llibre del gentil e dels tres savis

Art de predicacio
-Llibre de virtuts i pecats
-Art abreujada de predicacio (art per predicar)

Obra narrativa
-Vida coetania (biografia)
-Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna son fill
-Llibre de l’ordre de cavalleria
-Llibre de meravelles
-Llibre de les besties

Obra poética
-Cant de Ramon
-Llibre d’Amic e Amat
-Desconhort