FILOSOFIA, David Hume

David Hume (XVIII) - Empirista

- La raó és una eina limitada per construir coneixement. Está limitada per lexperiència rebuda pels
sentits.
- Lexperiència és la font fonamental del coneixement.
- No hi ha continguts innats, tot es adquirit amb lexperiència (MÈTODE INDUCTIU).
- Problematicitat de la metafísica. Que és idea, substancia i metafísica?

Objectiu de Hume: és un objectiu epistemològic on pretén fonamentar el coneixement, és a dir, trobar uns principis i un mètode adequat.

Principals obres:
- El tractat de la naturalesa humana
- Investigacions sobre els principis de la moral

1. Origen de les idees
El punt de partida de Hume, és la presencia de continguts mentals no innats, anomenats percepcions.
*John Locke: respecte als continguts mentals no innats, Locke pensa que és inegable que tinc
idees. El que Hume anomena percepcions, Locke anomena percepcions idees
simples o compostes.

*Descartes: el que a Hume es contingut mental, a Descartes és el JO. El que Hume anomena
percepcions, Descartes anomena idees adventícies, factícies o innates.

Les percepcions les podem classificar segons 3 criteris:

· Criteri de Vivacitat (intensitat): els continguts mentals poden ser percepcions o idees.
- Impressió: es genera en lexperiència i és un contingut mental inmediat, molt intens, actual
i indubtable.
Ex:/ sensació de fred.

- Idea: es genera en la imaginació o memoria i són percepcions allunyades en el temps,
febles i còpies de les impressions.
Ex:/ record del fred que vaig passar un dia.
* Una idea simple prové duna impressió simple, idea complexa de impressió complexa.

· Criteri de Composició: les idees poden ser simples o compostes.
- Idees simples: són aquelles que no es poden tornar a subdividir en cap altre de més simple.
Ex:/ vermell.

- Idees compostes: són aquelles que es poden dividir en altres idees més simples.
Ex:/ poma (olor, color, sabor, tacte…)

· Citeri de Procedència: els continguts mentals poden ser de sensació o reflexió.
- Continguts mentals de sensació: procedeixen de lexperiència externa.
NO són innats.
- Continguts mentals de reflexió: procedeixen de lexperiència interna.

* IMAGINACIÓ: facultat de lenteniment encarregada de combinar impressions simples i formar idees complexes.

2. Associació didees
Les idees simples es combinen a lenteniment seguint unes normes fixes, és a dir, seguint unes lleis:
· 1ª llei > Llei de la semblança: lenteniment associa idees que sasemblen.
· 2ª llei > Llei de contigüitat (espai temporal): lenteniment associa idees que sempre van juntes.
· 3ª llei > Llei de relació causa-efecte: lenteniment associa dos fenòmens que acostumen a
produir-se succesivament en el temps, on el 1er és la causa y
el 2on és lefecte.

* Principi de la còpia: és el criteri que segueixen els empiristes. Davant duna creença o idea, ladmetrem com a certa si trobem de quina impressió és còpia (experiència). En cas de no trobar aquesta impressió, rebutjarem la creença o idea com a falsa.

3. Problema de causalitat i crítica a la ciència
· Problema causalitat: la relació causa-efecte és una manera dentendre la realitat, que Hume no accepta com a vàlida, ja que no supera el principi de la còpia perque res assegura que en un futur les coses siguin com fins al moment.
Això és degut, a que la causa és producte de la nostra imaginació, que la crea per associació, per costum.

· Crítica a la ciència: la ciència ha aportat lleis universals i necessàries, relacions causa-efecte. Aquestes lleis són probables pero no segures. Són hàbits i costums útils per viure, pero no es pot atribuir necessarietat.

4. Crítica a la metafísica
*Metafísica: part de la filosofía que explica amb conceptes abstractes el nostre voltant.

Això Hume ho critíca ja que és empirista, i per tant, es basa en lexperiència.
*Critica la metafísica de Descartes, ja que aquest consideraba el món com a
3 substàncies (res cogitans=JO, res infinita=DEU, res extensa=MÓN MATERIAL).

· Crítica a la idea de substància: la substància es desfá en qualitats i això genera a linterior impressions. Per tant, les coses no existeixen si no tenim impressions daquestes coses. Llavors lessència duna substància són les qualitats. Si apliquem el principi de la còpia, la substància no és legítima.

· Crítica a la idea de Déu: no tenim cap percepció o impressió de Deu, per tant, no podem trobar de quina impressió prové. Lexistència de Déu está epistemològicament injustificada, ja que és una creença útil per conviure, pero aquesta idea de perfecció es producte de la nostra imaginació.

· Crítica a la existencia del Jo: el Jo és el subjecte que té les percepcions. No hi ha cap prova de que hi hagi un subjecte continu entre les impressions dun Jo. El Jo queda diluït en les seves impressions, per tant, no hi ha justificació de la continuïtat de la seva existència.

5. Emotivisme moral
*Moral empirista: teoría ética que planteja que el principi de la ética moral no és la raó, sino els sentiments. Ens quien pels sentiments, fem el que causa plaer i no dolor.
Així Hume creará lètica utilitarista, que mesurará el nombre de persones que shan fet feliç i axò será proporcional a la conducta propia, més bona o més dolenta.
*Plató i Sòcrates (Intelectualisme moral): no hi ha dolents, sino ignorants. Actuar bé és producte del
coneixement.
*Crítica a la ética vigent a la seva época: les étiques de lepoca creien que el ser es pot derivar del haber de ser, i això per Humeées totalment fals i lanomena Falàsia Naturalista.