Evolució del cursos fluvials

Evolució del cursos fluvials: 1) en l'estadi de juventut, els rius tenen un mancat caràcter torrencial. L'acció que hi predomina es l'erosio vertical, amb l'aprofundiment de la vall i la formació de congostos i gorges profunes. 2) en l'estadi de maduresa, l'accio predominants es l'erosio lateral, que tendeix a eixamplar la vall. Apareixen meandres i es formen amplies planes d'inundació. 3) en l'estadi de vellesa, tata la xarxa fluvial està molt a prop del perfil d'equilibri. El relleu està molt atenuat a causa de l'erosio i assoleix un equilibri gairebe estable. La inestabilitat de l'escorça origina devallades en el nivell de base dels rius, i es produeix un rejoveniment general a tora la xarxa i s'inicia un nou cicle d'erosio.Acció geologica de les glaceres: glacera: corrent de gel que es mou seguint un desnivell de neu compactada. Les glaceres duen a terme una erosio mes intensa sobre materials disgregats  que sobre roques dures i compactes.Formes d'erosio glacial: circ, grans depressions excavades al peu dels cims més alts, tenen forma circular, si trobem diversos circs, i al centre queda un pic, aixo s'anomena horn; valls glacials, forma de U, amb un fons pla i parets verticals. Per sobre del nivell del gel, la vall no es vertical s'anomena espatllera glacial; valls penjades, petites valls que desenvoquen a les valls principals, resulten de l'excavacio de petite llebgues glacials que conflueixen a la llengua principal; llengua, massa de gel que avança per la vall.Transport i sedimentacio: la carrega d'una glacera de vall esta constituida pels materials que provenen dels circs, pels que cauen de les parets de la vall i pels que el gel arrenca al seu pas. Morena: materials que son transportats co els que ja han estat sedimentats. La carrega es distibueix en morenes laterals, morenes centrals, es formen per la unio de dues morenes laterals arran de la confluencia de dues llengues  / morenes de fons, es caracteritzen per tenir un grau de compactació elevat a causa del pes del gel.Drumlins, son acumulacions en forma d'elevacions allargades / blocs erràtics, son grans blocs que descansen sobre un substrat rocos de composicio diferent a la propia / llacs glacials, es formen a causa de l'excavacio que poden arribar a produir les glaceres

. 

Acció geologica del vent: el vent es l'agent d'erosio menys eficaç de tots, perque no te prou força per excavar valls i altres formes importants de relleu.Erosio i transport eolic: el vent produeix la deflació, es quan el vent s'endu el materiañ lleuger i deixa el material gros. Els deserts de reg, son camps de pedres en terrenys pelats. Quan el vent va carregat de particles es produeix la corrossio, impacte de les particules transportades que creen erosio mes efectiva amb materials tous. En el transport es produeix per suspensio, saltacio i arrossegament.ERGS: associacio de dunes que poden tenir km de llargada. LOESS:sediment que resultat a zones de cercles polars per erosio del vent q esta constituit per llims groguencs.Formes de sedimentació eolica: ripples: planes sorrenques i associacions de dunes amb superficies ondulades. Segons la direccio del vent es poden formar barcanes: si la direccio del vent es constant, es formen dunes amb forma de mitja lluna. / si la direccio del vent es variables, es formen dunes piramidals.Accio geologica de les aigues subterranies: esta condicionada per l'existencia de roques calcaries o evaporitiques, ja que nomes sobre aquest tipus de roques poden produir efectes de modelatge del paisatge. Cartst: son les cavitats que es formen en les roques en dissoldres la roca amb l'accio de les aigues que s'ifiltren des de la superficie. Es parla de sos tiupus de carsts, endocarstiques ( a dins de la roca) i exocarstiques ( a fora de la roca). dolines, son depressions circulars formades per dissolucio o per enfonsament del sostre de cavernes subterranies, toves: concentracion calcaries formades per la precipitacio de carbonat calcic sobre la vegetacio aquatica en llacs o aiguamolls.Accio geologica del mar: l'erosio ve condicionada per les onades, marees, material de la costa i distribucio del material.penya-segats: tall en la costa on el mar incideix, plataforma d'abracio: zona in es troben els materials mes grans i s'hi han format a causa de l'erosio de les onades.terrassa d'acumulacio: zona on es troben els materiale mes fins, que s'han acumulat a causa de l'erosio de les onades.albufera:formades per barres de sorra paraleles.les barres poden ser: fltxes(unides continent) tombols(petites peninsules) illes barrera(aillades) aiguamolls:zona pantanosa on es dsnvolupa gran kuantitat vgetacio. deriva platja/riu de sorra:si el front de lonada no es paralel a linia de costa, COSTES: tipus pacific:estruct plegades paralel linia costa sinclinals coberts aigua anticlinals sobrsirten formes illes. atlantic: estruct geologiques perpend linia costa,anticlinals originen promontoris i sinclinals badies.Evolucio costes:emersio, enfonsament, erosio, sedimentacio.