Dramas Rurales

L’empelt

Personatges. Noi Ordis. Protagonista i germa gran del Petit Ordis. Es el bo de la familia i es bon tirador.

Petit Ordis. Es l’ovella negra de la família, roba i li fa la vida impossible al seu germa

Pau. Li diuen el sererno. Es amic d’en Noi i qui l’avisa de que li roben

L’avi Ordis. Pare del Noi i del Petit. Es queda viudo als 40 anys i es casa amb la pitjor dna del poble, mare d’en Petit

 El conte comença en que en Sereno li diu al Noi que li estan robant a casa, per la nit. Mes tard el Noi es troba en Petit, en Petit li demana llenya al Noi hi accedí.

Despres hi ha un flashback en que explica la hsitoria de l’avi.L'avi Ordis havia estat casat amb la seva dona i tenien un fill, a qui tothom anomenava el Noi d'Ordis. La dona va morir i l'avi va tenir una aventura amb una dona de mala reputació, amb la que malauradament va tenir un fill, el Petit d'Ordis

Torna al present i al vespre el Noi va a casa del Sereno a vigilar la casa, ell vigila totes les finestres i portes i troba una que esta arreglada per a que s’obris. Fa guardia i descrobreix que el lladre és el seu germà i decideix perdonar-li la vida.

Tema o idea central: L'herència cleptòmana d'una persona.

Agonia

 personatges. Minguet: és el marit de la Bel.

Bel : és la dona d’en Minguet. Té dos fills, el gran que és d’en Ramon i l’altre, el petit, d’en Minguet.

Ramon metge que tracta la Bel amb una atenció especial ja que al llarg del conte descobrim gràcies a la confessió de la Bel que ell és el pare de l’hereu, perquè just abans que aquesta es casés amb en Minguet, l’havia deixat embarassada.

Fill gran és l’hereu i fill d’en Ramon. Té més comoditats que el fill petit i es fan més sacrificis per ell

Segon fill és d’en Minguet. El menyspreen i no li fan gaire cas.

La dona del Minguet, la Bel, confessa al seu marit a punt de morir-se que es va casar embarassada d'un altre home, el metge que l'atèn, el senyor Ramon. Aquest fill és l'hereu, mentre que el fill petit que sí es del Minguet, va morir. La Bel, al seu últim alè li fa prometre al Minguet, que la perdonarà a ella i al senyor Ramon.

 Ombres

Personatges.Meleneta: cosina de la Rita, 20 anys. Un dia es presenta a casa la seva cosina molt espantada. Ningú sap perquè, però acaba boja i sola.

Rita: cosina de la Meleneta. També té uns 20 anys. Cuida de la seva cosina.

 Geniset: marit de la Rita

L’hereu o Sagrista: marit de la Maleneta i cosi de Geniset

La Meleneta i la Rita son dues cosines que s’estimen molt, perquè es van criar juntes.  Arriba el dia en que les dues cosines es tenen que separar perquè tenen que formar la seva família, la Meleneta es casa amb Sagrista i la Rita amb Geniset.  Passen els anys i un bon dia la Meleneta arriba a casa de la Rita plorant i demanant un llit per quedar-se,  Rita i Geniset inten saber que ha pasat però ningú ho diu, aixi que la convencen de anar-se’n cap a casa. Pasen el dies i tornà pitjor que abans. El metge la va a veure i el seu diagnostic es que s’ha tornat boja. Mai se sabra que va pasar perquè el marit sen’v a a Argentina amb el seu fill

Tema o idea central: El misteri.

L’explosio

Peret: és un exobrer d'una fàbrica que es despatxat i com a reacció es fa partidari de l'anarquisme.

Quimeta: és la dona del Peret, ella pateix el que el seu home sigui un poruc, un orgullós fins i tot anarquista.

Peret es despatxat d’una fàbrica i la reaccio en aquest es que es fa partidari de un grup anarquista. La Quimeta que veu que en Peret es torna cada vegada més  negatiu, tossit es preocupa. La Quimeta l’hi intenta convecer de que vagi a reclamar el seu antic treball, pero ell com es orgullos no hi va, ella com l’estima va a ca l’Eladi (antic treball d’en Peret) a que li tornin el treball, però com va anar sense que sapigues res va ficar una bomba  al taller. Quan s’adon que la seva dona es a dintre, ja era massa tard

Noche buena         Màxima: És una avia que no havia tingut mai fills, vivia sola (a part del seu gat i quatre gallines) en una caseta molt endreçada. Era neta i polida, es passava el dia fregant la casa o apedaçant roba, mai dubtava en ajudar algun veí o alguna amiga i sempre donava un crostó de pa els vells i esguerrats que picaven a la porta. De caràcter es veia molt afable, i molt amistosa amb els del seu voltant, però tot i les aparences la Màxima era una mica egoista, i tots els diners que tenia amagats no tenia intenció de repartir-los o gastar-los. Tota la història passa al seu voltant, es com si el narrador no se’n separes.

Marcona i Mariagneta : Són les millors amigues de la Màxima, aquestes tres velletes sempre la feien plegades. Des de petites que es coneixien entre elles, i hi van haver conflictes amorosos amb la Marcona i la Mariagneta. A diferència de la Màxima elles dues tenien un ramat de fills i filles que les ajudaven a companejar la pobresa. La Mariagneta és la més jove de les tres, però no apareix en tota l’historia i la Marcona només participa en el diàleg del principi i és qui prepara la festa a casa seva.

Pere Anton : Era el veí del cap del carrer de la Màxima, tenia el cap roig i era gandul com una estaca, li agradava jugar amb els diners i per culpa d’això la seva dona ho passava molt malament. Es veia un home molt callat, ja que no li contesta la salutació de la Màxima. Per la seva addició el joc es veu conduit cap a l’assassinat per aconseguir monedes i calmar les seves ganes de jugar.

La Màxima és una vella de qüasi vuitanta anys i és molt amiga de altres dues velles del poble, la Marcona i la Mariagneta. Com cada diumenge fan una partida de cartes a ca la Marcona. Aquell diumenge és Nochebuena i la Màxima adorm a la seva gata per a poder anar-se'n tranquil·la a la partida. De camí cap a ca la Marcona es creua amb el Pere Anton, un gandul del poble. Al tornar de la partida que es convertí en una festa grossa de tot el poble, la Màxima es troba amb el Pere Anton a casa seva, que l'espera per a matar-la. El Pere Anton asfixià la Màxima sota el seu matalàs.

El tema principal es la violència masculina sobre la víctima més fàcil, la dona

 L'enveja

Els Forros: és un matrimoni xorc, és a dir, que no pot tenir nins, que malgrat tot s'estimen igual que el primer dia.

Narra la desesperació d'una parella que no poden tenir fills per buscar el fill anhelat i els sentiments de gelosia que senten per les altres parelles. Al poble els anomenen elsForros.

Met de les conques

L’avia y la mare d’en Met eren família de les Conques. El poble tenia por de elles per que tenien fama de bruixes y eren marginats per una maternitat il·legítima.

El Jaumet es rebutjat per tot el poble per ser bord i fill del pecat i es convertien en l’espantall llegendari de la canalleta del poble.

Un dia arribà al poble un predicador estranger que fa que en Met canviï la seva rutina i comença a anar més a l’església, on li donen de menja i el cuiden. Desprès la seva  mare mor per una intoxicació per un bolet  quan va anar al bosc va i mor intoxicada.

En Met per trobar consol se’n va del poble a fer penitència a una cova, però en el camí les forces el van abandonant, fins que arriba a la cova, allà es cau en un forat i es trenca la cama. Inconscient si li apareix Jesús per segon cop, però al cap d’un temps es queda estès al terra y mor

Personatges.  Jaumet o Met, era el fill bord(bastard).

Tema o idea central  El seguiment d'un ideal.

 Idil·li de xorc

Personatges principals

Tit o Josep: és un captaire que tenia 60 anys. Era petit i rabassut. Amb prou feines podia caminar, s'aguantava amb dos bastons. Ell guardava els porcs en un clos. Era maltractat per la seva família.

Laia: era una captaire d’uns 53 anys. Era alta i prima, i molt presumida, però li faltava un bull,era pubilla en una barraca on criava conills.

 El conte comença fen un descripció d’un grup de captaires que baixaven canten i ballen cap a la vila. Un dia  la Laia i en Josep es troben al mati i jeuen a parlar sobre la seva vida, desprès la Laia convida a en Josep a esmorzar i al final decideixen casar-se, la Laia per que li agrada en Josep i ell per que vol sortir de la família ja que el maltractaven. La Laia li demana al receptor que els hi casi però ell es nega, però al cap d’uns dies accepta i els casa. Així doncs quan arriba el dia de la cerimònia es casen, i al sortir de l’església el poble comença a pedregar-los, perquè així indicava la tradició amb tanta mala sort que maten en Tit.

 Tema o idea central: La violència de les tradicions

Parricidi

FELET: marit de la Lena, sense preocupacions, representa la figura d’una persona de poble, acostuma a anar al bar i a embriagar-se.

LENA: casada amb en Felet, mestressa de casa que cuida el fill, molt infidel ja que té molts amants.

TITET: fill de la parella, molt innocent ja que sense saber-ho influeix en el desenllaç.

PAU: amant de Lena, el seu assassí, violent i gelós.

 La Lena esta casada amb en Felet, tots dos tenen un fill que es diu Titet.  Una nit en Felet se’n va a la taberna a emborratxar-se, mentre ell era allí, en Pau, amant de la Lena, va a casa de Lena aprofitant que en Felet estava fora. En Pau gelós de en Felet es comença a barallar amb la Lena i la acaba assassinant a ganivetades. Al escapar  surt per la finestra, amb lo que se li va enganxar un tros de butxaca  en el marc. Quan arriba en Felet, com estava ebri, no es va donar conte de que la se va dona estava morta i se’n va anar a dormir al seu costat sense donar-se’n conte.

Al dia següent en Titet va a buscar la seva mare que no es desperta i surt a fora el carrer on troba a les veïnes, les veïnes entren a la casa i es troben a la Lena morta i en Felet dormin al costat.Mentre això passa el Titet es guarda el tros de butxaca que havia a la finestra per a jugar. El Felet no se’n recorda de res i es emportat a la presó.

Tema o idea central: L'incompetència de la Justícia.

Daltabaix

Principals: En Verí és un Home esquerp, feréstec, molt primitiu. Que actua de manera barruera. És el fill del Palau vell.

La Doloreta és la dona del Verí, que com es sol dir s'ha guanyat el cel en vida. Ha d'aguantar a tota una família de porucs i primitius.

AVI PALAU: És el propietari de la casa i el pare d’en Quim i Verí. És vell, gros i panxut. No fa res en tot el dia, només s’assenta al pedrís, llegeix el seu llibre: Les faules d’Isop i ensuma rapè (tabac). És egoista i esquenadret..

El conte comença fen un descripció del poble, la casa i el casament de Veri amb Doloretes. Doloretes i Veri tenen un fill al qui l’avi anomena Llombric (cuc). Quatre anys despès, el Verí torna a csa amb un carro de llenya, però l’ase no vol moure’s, i com  en Veri era violen, esquerp, rabios ... va pendre foc sota la pancha de l’ase, amb tanta mala sort que quan va começara  corre se’n va emportar en Veri, el nen i l’avi matant-los a tots 3. Per aquesta tragica perduda Doloretes perd la raó i en Quim, que era com el seu germà expula a la Doloretes de casa i es veu obligada a viure de la caritat.

Tema o idea central: Les accions agressives d'un membre de la família en son victimes les dones.

5 El pastor

Personatges.

En Ton: Es un pagès, del qual resultarà la principal víctima, ja que serà el seu camp el que es veurà afectat. En Ton es una persona que no faria mai mal a ningú.

En Nasi: En Nasi es el pastor que el conte ens el descriu d’una manera negativa i capaç de fer mal a qualsevol persona.

El de la Torrentera: Es un caçador i la única persona que fa por a en Nasi.

Comença descrivint el personatges principals i termina quan Ton, un pagès orgullós de la seva terra troba el camp destrossat, en Ton com no sap qui ha sigut fica figues amb hams, per venjarse. Al dia següent Nasi torna amb les ovelles i aquestes son ferides pels hams . En Nasi enfadat decideix venjar-ser  i espera  al pages  a la seva terra. Mes tard  en Ton va a veure com esta el seu hort, però troba en Nasi, que el mata i el tira al riu.

Tema o idea central: El pagès surt perjudicat pel pastor.

La vella

Peronatges. La Fadrina de Can Manyo, es una vella paralitica que es va queda així per culpa de un atac de feridura. Era una dona revalladora i es sentia impontent ja que tota la vida havia treballat dur i ara no espot moure i veu passar le dia per davant seu sense poder actuar

Secundaris.

La joves. Es una dona temperada i sobrera de salut, es qui porta l’organitzacio de la casa i qui cuida de la vella.

L’hereu. Qui posseeix les finques i la casa. Es passa el dia treballant.

Tot comença explican en que la vella como cada dia va a veure al capellà del poble, un dia en mig del camí sofreix una embòlia i cau al terra, a consequencia la vella queda hemiplègica. Poc despres e la troba un mercader anomenat Baldiri que la reconeix i la porta a la seva familia.

La vella es queda a casa de l’hereu, on es cuidada per la jove amb totes les atencions possibles, però un dia molt calorós la deixen a casa sola per que tenen que  treballar la casa es começa a cremar, la vella que no es podia moure ni cridar va morir cremada.

Tema o idea central:La situació de les persones majors en la ruralia d'aquell temps