Ciencias de la terra5 6 7
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,53 KB
ROques ignies o mgmatikes: es formen a parti del refredament i la solidificacio dl magma. Tps de txtures: granular: vitria, afanitca. Segons lorigen: plutoniques(refreda lentament i en profunditat, granit,garbe,peridotita) volcaniques(quan magma arriba a la superficie terrestre i surt a lexterior en forma derucpio volcanica, basalt).filonianes(el magma sobre pas cap a la superficie a traves desquerres i se solidifica en el seu interior, porfir granitic) ROques sedimentaries: formades per lalteracio i destruccio de les roques prexistens i acaba am la trnsformacio dels sediments dipositats a les conques sedimentaries en roques. CLASes particules: clasts(erisionats i transportats) cristalls(precipitacio quimica en medi aquos) fossiols(restes essers vius) Diagenesi: capes de sediemens en transformen roques. compactacio,sedimentacio i recristalitzacio.TIPUS: evaporitiques( acumulacio clasts, disgregats, arrencats i transportats. abundants escorça. rudites, gresos, ludites. no detritiques:(precipitacio de minerals dissolts en laigua o restes procedens organismes. carbonatiques(calcaries), evaoiritiques(sals en mars,llacs,) silicies(acumulacio silice, silex) carbonoses(carbons,petroli querogen.) ESforços: compresio(dirccio forsa perpedicular superfice, empeny compr materials) distencio(direc perpend superf actua, estira o allarga materials.)cisalla(paraleles) Deformacio:elastica(temporal i reversible,recupera volum original) plastica( permanent, acaba esforç segeix deform.) fragil(pressio provoca fractura) plecs:estruc formades x forses d cisalla. ondulacions: xarnera(mxm crvtra) flanc(parts laterals) pla axial( sup uneix xarn)eix plec(intersc p.axial i xarnera) vergencia(angle q forma p.axial respecte pla vertical).nucli. Segons posicio plec: anticlinal(materials antics nucli.) sinclinal(materials moderns nucli).Diaclasis: tipus de fractues sense dsplasament vlocs qestan stmesos a tension o zones on presions no favoreixen q es produexixi separacio. Falles: estrc. tectoniques produies x esforsos tensio, comp, cisalla, sobre mat am comportament fragil i donen cm resultat fract am desplasament dls blocs situats als dos costat del pla d fractura. roques que GENEREN METAMORFISME: temperatura: a mesura k avancem inerior terra la temp sincrementa 30 grausx km.es coneix cm gradient geotermic pressio: tmb aumenta am fondaria x pes roques del damunt. pressio litostatica. OROGEN: grans serralades de muntanyesOROGENESI: processos que les formen. TIPUS OROGENS: TIPUS ANDI: placa oceanica colideix am contnintal, forma subduccio i una gran serralada al marge placa continental.generen batolits que originaras les roques plutoniques. TIPUS ALPI: colicio de dues plaques continetals i desaparicio de ocea. formen plecs tombats i mantells de corriment mov.isostatics: aixecaments relleu x reajustament mantell. FENOMENS DE VESSANT. Caigudes: despreniment d blocs am recorregut per laire.lloc forta pendent. pnyasgats. Causes: despreniments, gelifraccio. LLiscament: mov masses a traves de dverses sup lliscament. Pdn ser estruct o no. Pden ser rotacionals(sup concava i mov giratori en massa inestable) translacional(mov sobre sup planes) Mov de massa: els materials es comprotes platicamen en mov fluidals. en materials poc consistens. Situacions: Reptacio(mov.grav del sol vessant avall) solifluccio(flux i reptacio sobre sols saturats aigua) colades de fang( gran quantitat daigua que saturen materials argilosos .SOLCS: canals pocs cm de fondaria.XARAGALLS: solcs + grans i mes profunds. BARRANCS: de mides decametriques. bad-land:paisatge de terrenys argilosos i sense vegetacio marcats per xaragalls. erosivitat(capacitat erosiva agent) erosionabilitat:facilitat que te el terreny per ser eriosionat. RIERES:quan despres mesos sense ploue, pluges tprrencials originn grans avingudes daigua en poques hores. TRAMS; conca de recepcio( vessants, recull aigua) canal desguas(llera principal, canalitza aigua) con dejeccio( diposita materials arrosegats i desapareix pendent.) marmites de gegant:on kes roques serosionen am facilitat. es produeixen pel desgats q execeixen blocs atrapats al fons k giren impulsats x torrent. Cascades i rapids:per on es precipita laigua i acaba erosionan la base i forman una depresio on sacumula part del material transportat.planes inundacio:amplies valls de fons pla.terrases:graons topografics que qeden a banda i banda de la llera. Transport: de fons(particules grosses) e suspencio(+ fines) en solucio(sla si minerals solubles) estuari: mena de delta que impedeix lacumulacio de sediments a la bca del riu i sacumula als laterals. FOrmes erosio glacial: CIRCS( depresion excavades al peu dels cims mes alts) si ian diversos es diu agulla glacial. VALLS GLACIALS(perfil transveral en forma d'U am fons pla i parets verticals. es forma un angle k es diu espatllera glacial. VALLS PENJADES: petites valls que desemboquen a valls principals.nunataks: pics aillats que sobresurtes per sobre la resta de casquets. morena: materials que son transportats i els que ja an estat sedimentats. morenes centrals formades per unidio de dues morenes laterals. ablacio: perdua glac suferta per una glacera.blocs erratics:bloc aue descanses sobre substrat rocos de diferent comp,llacs glacials: formats per excacasio que poden arribar a produi glaceres. quan el gel es retira es formen petits llacs.
ripples: planes sorrenques i associacions de dunes amb superficies ondulades formades per acumulacio de sorres que an estat arrenquades i arrosegades pel vent als deserts.
dunes: de mijta lluna x vent constant: barcanes. si direccio vent variable, dunes piramidals. ERGS: associacio de dunes que poden tenir km de llargada. LOESS:sediment que resultat a zones de cercles polars per erosio del vent q esta constituit per llims groguencs. fiords: originat per inundacio dantigues valls (glacial) ries: inundacio dantigues valls(fluvials) terrasa d'acumulacio:on es dipositen materials mes grollers k no pden ser arrosegats per les onades. correns deriva lateral:transporten sorra cap entrans i platges.zona de batuda:quan lonada diposita les particules que s'aixequen quantrenken onades.albufera:formades per barres de sorra paraleles.les barres poden ser: fltxes(unides continent) tombols(petites peninsules) illes barrera(aillades) aiguamolls:zona pantanosa on es dsnvolupa gran kuantitat vgetacio. deriva platja/riu de sorra:si el front de lonada no es paralel a linia de costa, COSTES: tipus pacific:estruct plegades paralel linia costa sinclinals coberts aigua anticlinals sobrsirten formes illes. atlantic: estruct geologiques perpend linia costa,anticlinals originen promontoris i sinclinals badies.Evolucio costes:emersio, enfonsament, erosio, sedimentacio.ESTRAT:cos de roca sedimentada k correspon un episodi sedimentacio. ESTRUC SEDIMENT, instrument x llegir pasat estrart. TIPUS: estruc de la superficie destratificacio: les poden trobar al mur o al sostre dels estrats i poden ser originals o motlles. -Marques de corrent(moviment aigua) -esquerdees de retraccio(en argiles kuan molt temps no plou) -empremptes pluja(pmarkes circulars x accio gotes pluja) -motlles cristalls( x sals cristalines karkt dambiens arids.) -empremtes fossils:(marques deixades x anmals k es desplacen damun terrenys nous) -Ripples o arrugues: (ondulacions superficials provocades pel flux dun medi.) -Bases erosives:(estrat superior erosiona linferior) estructures internes: -estratificacio massiva(dins estrat no i a estructura) -laminacio fina(es distingeixen lamines de carct diferents) -laminacio encreuada( lamines no paraleles a estratificacio) -granoclassificacio(canvi gradual de mida de clasts,pot augmentar part superior o a la inversa) -bioturbacio( quan organismes an excavat i destruit parcial o totalment la laminacio, cada galeria es diu burrow) conca sedimentaria:depresio de lescorça terrestre de grans dimensions on es produeix sedimentacio. AMBIENTS SEDIMENTARIS:area que te condicions fisikes i kimikes on i a sedimentacio TIPUS; ambients continentals: condicions subaeries. -Fluvial(rius i zona dinundacio) - Al·luvial( cons de dejeccio i ventalls al·luvials) - Desertic(caract ambients molt arids) -Glacial( regions ocupades per glaciars) -Lacustre(estanys) i palustre(aiguamolls). ambients marins:son aquells que es troben sota aigues marines -plataforma continental(zona desde litoral fins limit submari dl continent -200m profunt) i a zona prozimal(litoral) i distal(mes lluny) -Talus i fons oceanic( limit de lescorça continental) slumps:materials a lextrem plat continent k sesllavisa. turbidiets o flysch:materials k es sedimentes a ventalls marins(k sn els materials k sacumulen al peus del talus per el correns de terbolacio) ambients de transicio:limiten zones continentals am marines. -costaner(platges) -deltaic(materials arrosegats riu dipositats aigua mar.) -albufera(llacunes salades, allargades en direccio de la costa) AMBIENTS DELTA: plana deltaica: zona emergida, -front deltaic:capes de sorra i llims k guanyen terreny mar. -prodelta: part mes distal i profunda o sedimenten llims i argiles. canvis laterals de facies: a causa del canvi dmbients k es dona en la superficie terrestre serie o columna estratigrafica: conjunt destrats k san sedimentat en un lloc de manera consecutiva. discontinuitats estratigrafiques:sedimentacio no sa produit de manera continua hiat:absencia de sedimentacio entre sostre dun estrat i mur de seguent. buit erosiu:interval representat per materials que es van sedimentar i van erosionar +. llacuna estratigrafica: absencia de diposits a un lapse que manquen a causa d'un buit erosiu o hiat. Concordants:estrats consecutiius paralals. discordants:no son paralels. discordancia angular:determinada per un pla k separa netament els estrats inferior am una altra. discrodança progressiva: els estrats van canviant d'angle gradualment, es forma quan i a agut un plegament o basculament destrats mentre en un extrem i tenia lloc erosio o peneplanacio de la superficie a lextrem oposat es donava la sedimentacio.
ripples: planes sorrenques i associacions de dunes amb superficies ondulades formades per acumulacio de sorres que an estat arrenquades i arrosegades pel vent als deserts.
dunes: de mijta lluna x vent constant: barcanes. si direccio vent variable, dunes piramidals. ERGS: associacio de dunes que poden tenir km de llargada. LOESS:sediment que resultat a zones de cercles polars per erosio del vent q esta constituit per llims groguencs. fiords: originat per inundacio dantigues valls (glacial) ries: inundacio dantigues valls(fluvials) terrasa d'acumulacio:on es dipositen materials mes grollers k no pden ser arrosegats per les onades. correns deriva lateral:transporten sorra cap entrans i platges.zona de batuda:quan lonada diposita les particules que s'aixequen quantrenken onades.albufera:formades per barres de sorra paraleles.les barres poden ser: fltxes(unides continent) tombols(petites peninsules) illes barrera(aillades) aiguamolls:zona pantanosa on es dsnvolupa gran kuantitat vgetacio. deriva platja/riu de sorra:si el front de lonada no es paralel a linia de costa, COSTES: tipus pacific:estruct plegades paralel linia costa sinclinals coberts aigua anticlinals sobrsirten formes illes. atlantic: estruct geologiques perpend linia costa,anticlinals originen promontoris i sinclinals badies.Evolucio costes:emersio, enfonsament, erosio, sedimentacio.ESTRAT:cos de roca sedimentada k correspon un episodi sedimentacio. ESTRUC SEDIMENT, instrument x llegir pasat estrart. TIPUS: estruc de la superficie destratificacio: les poden trobar al mur o al sostre dels estrats i poden ser originals o motlles. -Marques de corrent(moviment aigua) -esquerdees de retraccio(en argiles kuan molt temps no plou) -empremptes pluja(pmarkes circulars x accio gotes pluja) -motlles cristalls( x sals cristalines karkt dambiens arids.) -empremtes fossils:(marques deixades x anmals k es desplacen damun terrenys nous) -Ripples o arrugues: (ondulacions superficials provocades pel flux dun medi.) -Bases erosives:(estrat superior erosiona linferior) estructures internes: -estratificacio massiva(dins estrat no i a estructura) -laminacio fina(es distingeixen lamines de carct diferents) -laminacio encreuada( lamines no paraleles a estratificacio) -granoclassificacio(canvi gradual de mida de clasts,pot augmentar part superior o a la inversa) -bioturbacio( quan organismes an excavat i destruit parcial o totalment la laminacio, cada galeria es diu burrow) conca sedimentaria:depresio de lescorça terrestre de grans dimensions on es produeix sedimentacio. AMBIENTS SEDIMENTARIS:area que te condicions fisikes i kimikes on i a sedimentacio TIPUS; ambients continentals: condicions subaeries. -Fluvial(rius i zona dinundacio) - Al·luvial( cons de dejeccio i ventalls al·luvials) - Desertic(caract ambients molt arids) -Glacial( regions ocupades per glaciars) -Lacustre(estanys) i palustre(aiguamolls). ambients marins:son aquells que es troben sota aigues marines -plataforma continental(zona desde litoral fins limit submari dl continent -200m profunt) i a zona prozimal(litoral) i distal(mes lluny) -Talus i fons oceanic( limit de lescorça continental) slumps:materials a lextrem plat continent k sesllavisa. turbidiets o flysch:materials k es sedimentes a ventalls marins(k sn els materials k sacumulen al peus del talus per el correns de terbolacio) ambients de transicio:limiten zones continentals am marines. -costaner(platges) -deltaic(materials arrosegats riu dipositats aigua mar.) -albufera(llacunes salades, allargades en direccio de la costa) AMBIENTS DELTA: plana deltaica: zona emergida, -front deltaic:capes de sorra i llims k guanyen terreny mar. -prodelta: part mes distal i profunda o sedimenten llims i argiles. canvis laterals de facies: a causa del canvi dmbients k es dona en la superficie terrestre serie o columna estratigrafica: conjunt destrats k san sedimentat en un lloc de manera consecutiva. discontinuitats estratigrafiques:sedimentacio no sa produit de manera continua hiat:absencia de sedimentacio entre sostre dun estrat i mur de seguent. buit erosiu:interval representat per materials que es van sedimentar i van erosionar +. llacuna estratigrafica: absencia de diposits a un lapse que manquen a causa d'un buit erosiu o hiat. Concordants:estrats consecutiius paralals. discordants:no son paralels. discordancia angular:determinada per un pla k separa netament els estrats inferior am una altra. discrodança progressiva: els estrats van canviant d'angle gradualment, es forma quan i a agut un plegament o basculament destrats mentre en un extrem i tenia lloc erosio o peneplanacio de la superficie a lextrem oposat es donava la sedimentacio.