Cavallers i llibres

matèria de bretanya:  la novela cavalleresca té els seus origens en unes narracions en vers, octosílabs apariats, anomenades romans, que van irrompre en la tradició literària francesa del segle 12. El romans era un gènere cortesa destinat a la lectura que tenia en compte els ideals cavallerescos i les dames en la cort. El romans es distancia de les cançons de gesta pel seu caracter cortesa, la transmissio per la lectura i lelement amoros. Els protagonistes dels romans son cavallers errants vinculats a la cort del rei artus, i les narracions es desenvolupen a la bretanya. Cavallers inicien un viatge, una aventura (on hi intervenen elements meravellosos i magics) i una dama (element amoros). Ex: El romans de tristany e isoldade chretien de troyes.

Durant el segle 14 es fan traduccions de romans. La difusio daqets fa qe sorgeixin noveles arturiques originals (escrites en catala). Ex: blandin de cornualla i la faula de guillem de torroella.

Llibres de cavalleries: genere que es va desenvolupar mes en la literatura castellana. Narren les aventures i les proeeses dun cavaller errant amb una força i un valor exagerats que sempre guanya en un mon ple de meravelles i fantastic. L accio es situa en paratges llunyans. Caracter inversemblant, fantasia i somni. Van tenir molt d exit entre cavallers del segle 15, es van voler assemblar als cavallers de les noveles, cercaven honor i prestigi. Font dinspiracio. Ex: amadis de gaula i el palamarin de inglaterra.

Noveles cavalleresques: al segle 15 combinant la ficcio am la realitat. Accions reals i duna manera logica. Tot passa en llocs coneguts i localitzatbles. En una epoca concreta real. Sinspiren en la vida real dels cavallers de lepoca. Nous corrents estetics de procedencia burgesa que sinspiren en la realitat. Ex: Curial e Guelfa i tirant lo blanc.