Catalaan
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,19 KB
Resum
Aquest llibre compón un seguit de contes, catorze en concret, de fets realitzats al Cafè de la Granota. El vell Cristòfal explica aquests diferents moments, que han passat en aquest poble, d’una manera peculiar. Acostuma a utilitzar monòlegs i té la tèndencia a crear una falsa idea durant el conte, que es gira completament a l‘últim paràgraf de cada conte. Ulitlitza molt la ironia i un sentit d’humor particular.
Opinio
La meva opinió sobre aquest lilbre, al llarg de llegir-lo completament, és una opinió positiva. Quan vaig començar a llegir-lo, no em va semblar molt entretenidor, ja que el primer conte és l’únic que no m’agradat, però no el vaig parar de llegir ja que no s’ha de jutgar mai un llibre per la seva coberta, i vaig decidir llegir un tros més, per veure si aquest em convencia. Efectivament , el segon conte ja em va començar a convençer, encara que anava una mica perdut al principi, i al tecer ràpidament ja em vaig adonar que m’agradava molt i per tant vaig acabar-lo amb entusiasme.
El que he trobat més interessant durant tota la presentació i realització d’aquest recull de contes ha estat el fet d’aquest ordre invers que utilitza Jesús Montada, per donar-nos una idea equivocada i després fer-nos veure el que realment és, quan ningú s’ho espera. Aquest donava el toc especial en cada conte. No obstant, per altra banda el que trobo menys acertat pel meu gust, és algun del vocabulari utilitzat, que depén de quan feia la lectura una mica poc entenedora. Encara que, continuo pensant que és apropiat per la nostra edat, ja que si un utilitza la lògica i dedueix amb les paraules següents el que vol dir la frase, que és freqüent de fer, és pot arribar a saber fins i tot el significat d’aquella paraula.
De totes maneres l’he trobat molt interessant ja que explica històries divertides, absurdes, però divertides i et fa anar a una altra època, uns anys més enrera al posat en l’escenari de cada conte. M’agrada ja que toca alguns aspectes reals, de vegades exagerats i de vegvades tal i com són realment, i bé vulguis o no, si t’influeix en la realitat sempre et fa la lectura una mica més interessada i et dones més per aludit. Com en el conte de “Paraules d’un Oliver”, que el lladre es monta tot un “show”, quan és ell realment que està robant les olives, i diem que té cara dura; és a dir, que diàriament surten lladres amb molt de morro, i al llegir aquesta història te’n rius, però t’adones que és la realitat.
Al princpi el vaig trobar tant aburrit que vaig estar a punt de dir als meus companys que no el triessin, però com ja he dit abans al acabar de llegir-me’l vaig quedar satisfet de la meva decisió d’haver escollit aquest conte de lectura optativa, i recomanaria a tots els meus companys i companyes que fessin el mateix, al ser un llibre en que un no es cansa de llegir i aprofita el temps. Això per una part, en canvi per l’altra, els hi comentaria que si no els hi agrada l’ironia o bé el sentit de l’humor particular que té en Jesús Moncada, que no escullissin aquest llibre.
· Qui és en realitat el cronista?
¨ Un historiador jove
· Quina funció té plantejar les històries des d'aquest punt de vista?
Des d'aquest punt de vista el cronista no pot participar a la història, només escoltar. A mes, tot
el que pensa el cronista no pot infloure el la història
¨
· Quin rendiment dona a Jesús Moncada l'ús d'aquest artifici en moltes de les narracions?
¨ Aquest artifici permet saber la opinió d'una persona durant la història
Quines característiques i quines funcions dels cafès d'abans, sobretot els dels pobles fan que puguem
considerar el Cafè de la Granota un espai especialment significatiu a l'hora d'explicar i recollir les
històries?
·
Des de sempre els cafès han estat punt de reunió de moltíssimes històries. La gent va ha jugar
i a contar el que li pasa el dia i coses d'aquestes. Podriem dir que és l'epicentre de les històries
Aquest llibre compón un seguit de contes, catorze en concret, de fets realitzats al Cafè de la Granota. El vell Cristòfal explica aquests diferents moments, que han passat en aquest poble, d’una manera peculiar. Acostuma a utilitzar monòlegs i té la tèndencia a crear una falsa idea durant el conte, que es gira completament a l‘últim paràgraf de cada conte. Ulitlitza molt la ironia i un sentit d’humor particular.
Opinio
La meva opinió sobre aquest lilbre, al llarg de llegir-lo completament, és una opinió positiva. Quan vaig començar a llegir-lo, no em va semblar molt entretenidor, ja que el primer conte és l’únic que no m’agradat, però no el vaig parar de llegir ja que no s’ha de jutgar mai un llibre per la seva coberta, i vaig decidir llegir un tros més, per veure si aquest em convencia. Efectivament , el segon conte ja em va començar a convençer, encara que anava una mica perdut al principi, i al tecer ràpidament ja em vaig adonar que m’agradava molt i per tant vaig acabar-lo amb entusiasme.
El que he trobat més interessant durant tota la presentació i realització d’aquest recull de contes ha estat el fet d’aquest ordre invers que utilitza Jesús Montada, per donar-nos una idea equivocada i després fer-nos veure el que realment és, quan ningú s’ho espera. Aquest donava el toc especial en cada conte. No obstant, per altra banda el que trobo menys acertat pel meu gust, és algun del vocabulari utilitzat, que depén de quan feia la lectura una mica poc entenedora. Encara que, continuo pensant que és apropiat per la nostra edat, ja que si un utilitza la lògica i dedueix amb les paraules següents el que vol dir la frase, que és freqüent de fer, és pot arribar a saber fins i tot el significat d’aquella paraula.
De totes maneres l’he trobat molt interessant ja que explica històries divertides, absurdes, però divertides i et fa anar a una altra època, uns anys més enrera al posat en l’escenari de cada conte. M’agrada ja que toca alguns aspectes reals, de vegades exagerats i de vegvades tal i com són realment, i bé vulguis o no, si t’influeix en la realitat sempre et fa la lectura una mica més interessada i et dones més per aludit. Com en el conte de “Paraules d’un Oliver”, que el lladre es monta tot un “show”, quan és ell realment que està robant les olives, i diem que té cara dura; és a dir, que diàriament surten lladres amb molt de morro, i al llegir aquesta història te’n rius, però t’adones que és la realitat.
Al princpi el vaig trobar tant aburrit que vaig estar a punt de dir als meus companys que no el triessin, però com ja he dit abans al acabar de llegir-me’l vaig quedar satisfet de la meva decisió d’haver escollit aquest conte de lectura optativa, i recomanaria a tots els meus companys i companyes que fessin el mateix, al ser un llibre en que un no es cansa de llegir i aprofita el temps. Això per una part, en canvi per l’altra, els hi comentaria que si no els hi agrada l’ironia o bé el sentit de l’humor particular que té en Jesús Moncada, que no escullissin aquest llibre.
· Qui és en realitat el cronista?
¨ Un historiador jove
· Quina funció té plantejar les històries des d'aquest punt de vista?
Des d'aquest punt de vista el cronista no pot participar a la història, només escoltar. A mes, tot
el que pensa el cronista no pot infloure el la història
¨
· Quin rendiment dona a Jesús Moncada l'ús d'aquest artifici en moltes de les narracions?
¨ Aquest artifici permet saber la opinió d'una persona durant la història
Quines característiques i quines funcions dels cafès d'abans, sobretot els dels pobles fan que puguem
considerar el Cafè de la Granota un espai especialment significatiu a l'hora d'explicar i recollir les
històries?
·
Des de sempre els cafès han estat punt de reunió de moltíssimes històries. La gent va ha jugar
i a contar el que li pasa el dia i coses d'aquestes. Podriem dir que és l'epicentre de les històries