Catala tema 1
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,37 KB
introducció a la societat de l'epoca: durant els darrers anys del segle xix i els primers del segle xx,Catalunya va sofrir una enorme transformació(expansió economica i industrial, creixement de les grans ciutats...)
- el catalanisme va evolucionar cap a posicions politikes diversifikades. els ideals politics es van estendre amb força arreu del pais. el 1901 va neixer la Lliga Regionalista.
- les dures condicions de treball van provocar una presa de conciencia a la clase obrera que es va organitzar en sindicats de tendencia socialista i anarquista
el modernisme: a principi dels anys noranta del segle xix va sorgir un desig de modernitat. van deixar de mirar cap a Madrid i de tenir com a referent la cultura espanyola, per emmirallar-se en França, Alemanya, Anglaterra i els principals centres culturals europeus, aquest proces anomenat modernisme, era hereu de la Renaixença i del catalanisme que la primera havia format. s'esten desde el 1890 fins al 1910 i se sol dividir en dos periodes: 1r te dos nuclis(l'Avenç i Santiago Russiñol i les festes modernistes de Sitges. 2n el modernisme es consolida com a moviment, i el Joventut. el modernisme va neixer per l'enfrontament entre l'artista i la societat.
poesia(joan maragall)novela(victor catala, raimon casellas, prudenci bertrana i josep pous i pages)dramaturgs(Santiago rusiñol)
defectes que entorpeixen la comunicació: Vaguetats o imprecisions, significats impropis, paraules joker, repeticio innecesaria d'un mot, barbarismes, vulgarismes i barreja de registres
Joan maragall: era fill d'una familia de burgesia textil. va estudiar carrera de Dret. Sense vocació per l'activitat empresarial de la familia ni per l'exercici de l'advocacia, va haver de dedicar una part de la seva vida al negoci familiar i fins els 30 anys no va començar a destacar com a poeta i periodista. el 1890 va ingresar al diari de barcelona i va colborar amb l'avenç. va introduir les idees del filosof alemany Nietzsche, va traduir Goethe i altres escriptors alemanys. te dos grans blocs:
1/ espontaneitista, i regeneracionista, compromes amb la seva epoca i la seva classe, la burgesia 2/influencies de Nietzsche
escola mallorquina:un grup de poetes units per l'origen geografic pero tambe pel fet de compartir una serie de caracteristiques poetiques, com la visió del paisatge, la contencio en l'expressio dels sentiments, influencia dels classics...Com que la majoria d'obres dels seus components daten d'entre final del segle XIX i començament del XX, l'Escola Mallorquina s'inscriu dins del corrent modernista. pero hi ha encara un argument decisiu per inclourela dins del modernisme: la seva voluntat per modernitzar la cultura en la llengua catalana i d'incorporar la realitat cultural insular al projecte nacionalista de la burgesia catalana.els iniciadors van ser Gabriel Alomar i Miquel dels Sants i Oliver i miquel costa i llobrega, Joan alcover(cap al tard)Maria anionia salvà(poesies)
Mots patrimonials: formen part de la llengua des de lorigen. Els cultismos són agafans del grec o del llati, nomes i a agut una adaptació. / Préstecs o manlleus: paraules preses daltres llengues k saccepten i sincorporen al diccionari. / Neologismos: paraules noves k sincorporen a la llengua x designar accions, objectes. SIGNES: abreviacions dun grup de paraules. Acrònims: son com les sigles, però agafant algunes vocals, d manera q el resultat es pronuncii com una paraula nova. Símbols: abreviacions reconegudes a tot el mon, comunes.
- el catalanisme va evolucionar cap a posicions politikes diversifikades. els ideals politics es van estendre amb força arreu del pais. el 1901 va neixer la Lliga Regionalista.
- les dures condicions de treball van provocar una presa de conciencia a la clase obrera que es va organitzar en sindicats de tendencia socialista i anarquista
el modernisme: a principi dels anys noranta del segle xix va sorgir un desig de modernitat. van deixar de mirar cap a Madrid i de tenir com a referent la cultura espanyola, per emmirallar-se en França, Alemanya, Anglaterra i els principals centres culturals europeus, aquest proces anomenat modernisme, era hereu de la Renaixença i del catalanisme que la primera havia format. s'esten desde el 1890 fins al 1910 i se sol dividir en dos periodes: 1r te dos nuclis(l'Avenç i Santiago Russiñol i les festes modernistes de Sitges. 2n el modernisme es consolida com a moviment, i el Joventut. el modernisme va neixer per l'enfrontament entre l'artista i la societat.
poesia(joan maragall)novela(victor catala, raimon casellas, prudenci bertrana i josep pous i pages)dramaturgs(Santiago rusiñol)
defectes que entorpeixen la comunicació: Vaguetats o imprecisions, significats impropis, paraules joker, repeticio innecesaria d'un mot, barbarismes, vulgarismes i barreja de registres
Joan maragall: era fill d'una familia de burgesia textil. va estudiar carrera de Dret. Sense vocació per l'activitat empresarial de la familia ni per l'exercici de l'advocacia, va haver de dedicar una part de la seva vida al negoci familiar i fins els 30 anys no va començar a destacar com a poeta i periodista. el 1890 va ingresar al diari de barcelona i va colborar amb l'avenç. va introduir les idees del filosof alemany Nietzsche, va traduir Goethe i altres escriptors alemanys. te dos grans blocs:
1/ espontaneitista, i regeneracionista, compromes amb la seva epoca i la seva classe, la burgesia 2/influencies de Nietzsche
escola mallorquina:un grup de poetes units per l'origen geografic pero tambe pel fet de compartir una serie de caracteristiques poetiques, com la visió del paisatge, la contencio en l'expressio dels sentiments, influencia dels classics...Com que la majoria d'obres dels seus components daten d'entre final del segle XIX i començament del XX, l'Escola Mallorquina s'inscriu dins del corrent modernista. pero hi ha encara un argument decisiu per inclourela dins del modernisme: la seva voluntat per modernitzar la cultura en la llengua catalana i d'incorporar la realitat cultural insular al projecte nacionalista de la burgesia catalana.els iniciadors van ser Gabriel Alomar i Miquel dels Sants i Oliver i miquel costa i llobrega, Joan alcover(cap al tard)Maria anionia salvà(poesies)
Mots patrimonials: formen part de la llengua des de lorigen. Els cultismos són agafans del grec o del llati, nomes i a agut una adaptació. / Préstecs o manlleus: paraules preses daltres llengues k saccepten i sincorporen al diccionari. / Neologismos: paraules noves k sincorporen a la llengua x designar accions, objectes. SIGNES: abreviacions dun grup de paraules. Acrònims: son com les sigles, però agafant algunes vocals, d manera q el resultat es pronuncii com una paraula nova. Símbols: abreviacions reconegudes a tot el mon, comunes.