C. sintagma preposicional
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,83 KB
Verbs copulatius
Tots els usos del verb ésser i altres verbs copulatius distingeixen les oracions classificadores, les identificadores i les locatives:
a. classificadores o adscriptives: atributives.
Són les oracions que tenen un atribut, les úniques atributives.
Les categories sintagmàtiques que poden fer d’atribut són:
SA, que és la forma més habitual: na Maria és molt agradable.
SN, indefinit (referencial): na Maria és mestre.
SP: na Maria és de Bunyola.
SADV: na Maria és així.
O’: això és embolicar la troca.
Quant l’atribut fa la funció de nom sempre va amb ésser.
Quant fa d’adjectiu pot portar ser o estar:
Ser 1. adjectius qualificatius, ex: jo sóc alta.
2. les oracions passives, ex: les parets són pintades.
3. amb passives que el contrari és un adjectiu, ex: en Tomeu és viu (mort).
També hi ha una excepció: podem utilitzar els dos, ser i estar:
Quan volen diferenciar una condició general posam és
Si volem marcar oposició i destacar que només és avui posarem estar, ex: està alegre. És alegre.
Estar. És quan els participis es poden convertir en infinitiu, ex:
Està malalt. (emmalaltir).
Està groc. (esgrogeïr).
a. identificadores o equitatives
Sempre van amb el verb ser o semblar.
En Pere és l’assassí/ l’assassí és en Pere.
En Pere sembla l’assassí.
Una característica de les identificadores és la reversibilitat dels constituents sense alterar el sentit de la construcció. Aquesta reversibilitat posa en dubte la presència d’un atribut.
b. locatives
Les locatives són les frases que duen un verb no transitiu però duu la preposició “a” i converteix l’atribut en un CC de lloc, ex: la llet és a la gelera.
Poden dur el verb ésser o ser quan el subjecte és no animat, ex:la llet és a la gelera.
Poden dur ser o estar quan el verb és animat, ex:soc a Barcelona (hi soc, m’hi trobo).
c. sintagma preposicional
poden dur el verb estar per designar posició (física o moral), ex: està de genolls.
Ésser per expressar pertinença, tipus, temps, ex: Aquesta novel·la és de por.
CATEGORIES GRAMATICALS
Trobam tres categories gramaticals:
a) Categories lèxiques majors.
Són NOM, VERB, ADJECTIU I PREPOSICIÓ. Les categories lèxiques majors tenen un significat lèxic que els permet atorgar un paper temàtic:
Nom - Subjecte
Verb - CD
Adjectiu - Atribut, predicatiu
Preposició - CC, CN
b) Categories lèxiques menors (no admeten complements).
Són els ADVERBIS DE MANERA (no, potser, tampoc, ja, encara…), els NEXES o CONNECTORS: conjuncions coordinants, marcadors textuals (tanmateix, conseqüentment, altrament…).
c) Categories funcionals
ST = Sintagma temps
SC = Sintagma complementador
Un SINTAGMA consta necessàriament d’un NUCLI, i d’un o més COMPLEMENTS. El grup format pel nucli i el complement és una projecció del nucli.
Aquesta primera projecció del nucli, formada pel nucli i el complement, admet un ESPECIFICADOR com a segona projecció del nucli, i forma un SINTAGMA: així, l’expansió màxima d’un V és un SV, la d’un N és un SN, etc.
Un sintagma necessàriament ha de tenir un nucli; el complement i l’especificador poden ser hi o no. Els sintagmes tenen una estructura interna, no són plans. Ho mostren les ambigüitats (La demostració del teorema del professor) i la impossibilitat de canvis d’ordre (El fill petit d’en Pere ¹ El fill d’en Pere petit).
ASSIGNADORS DE PAPERS TEMÀTICSSón els nuclis de les categories lèxiques N, P, A, N i, són els assignadors de paper temàtic als elements argumentals que seleccionen (que refereixen), és a dir, als seus complements.
VERB. Assigna el paper de TEMA, que sempre és un CD.
Ex: En Lluís va obrir la porta.
També atorga paper temàtic de CI, que es diu META.
Ex: Telefona-li
En cas de na Maria canta, el verb assigna d’una manera especial el paper temàtic al subjecte perquè no el regeix, sinó que el comprova.
PREPOSICIONAL. Assigna els CC: de lloc, destinació, companyia, de mode… i també el CN deverbal.
ADJECTIU. Atorga l’atribut i C. Pred
Tots els usos del verb ésser i altres verbs copulatius distingeixen les oracions classificadores, les identificadores i les locatives:
a. classificadores o adscriptives: atributives.
Són les oracions que tenen un atribut, les úniques atributives.
Les categories sintagmàtiques que poden fer d’atribut són:
SA, que és la forma més habitual: na Maria és molt agradable.
SN, indefinit (referencial): na Maria és mestre.
SP: na Maria és de Bunyola.
SADV: na Maria és així.
O’: això és embolicar la troca.
Quant l’atribut fa la funció de nom sempre va amb ésser.
Quant fa d’adjectiu pot portar ser o estar:
Ser 1. adjectius qualificatius, ex: jo sóc alta.
2. les oracions passives, ex: les parets són pintades.
3. amb passives que el contrari és un adjectiu, ex: en Tomeu és viu (mort).
També hi ha una excepció: podem utilitzar els dos, ser i estar:
Quan volen diferenciar una condició general posam és
Si volem marcar oposició i destacar que només és avui posarem estar, ex: està alegre. És alegre.
Estar. És quan els participis es poden convertir en infinitiu, ex:
Està malalt. (emmalaltir).
Està groc. (esgrogeïr).
a. identificadores o equitatives
Sempre van amb el verb ser o semblar.
En Pere és l’assassí/ l’assassí és en Pere.
En Pere sembla l’assassí.
Una característica de les identificadores és la reversibilitat dels constituents sense alterar el sentit de la construcció. Aquesta reversibilitat posa en dubte la presència d’un atribut.
b. locatives
Les locatives són les frases que duen un verb no transitiu però duu la preposició “a” i converteix l’atribut en un CC de lloc, ex: la llet és a la gelera.
Poden dur el verb ésser o ser quan el subjecte és no animat, ex:la llet és a la gelera.
Poden dur ser o estar quan el verb és animat, ex:soc a Barcelona (hi soc, m’hi trobo).
c. sintagma preposicional
poden dur el verb estar per designar posició (física o moral), ex: està de genolls.
Ésser per expressar pertinença, tipus, temps, ex: Aquesta novel·la és de por.
CATEGORIES GRAMATICALS
Trobam tres categories gramaticals:
a) Categories lèxiques majors.
Són NOM, VERB, ADJECTIU I PREPOSICIÓ. Les categories lèxiques majors tenen un significat lèxic que els permet atorgar un paper temàtic:
Nom - Subjecte
Verb - CD
Adjectiu - Atribut, predicatiu
Preposició - CC, CN
b) Categories lèxiques menors (no admeten complements).
Són els ADVERBIS DE MANERA (no, potser, tampoc, ja, encara…), els NEXES o CONNECTORS: conjuncions coordinants, marcadors textuals (tanmateix, conseqüentment, altrament…).
c) Categories funcionals
ST = Sintagma temps
SC = Sintagma complementador
Un SINTAGMA consta necessàriament d’un NUCLI, i d’un o més COMPLEMENTS. El grup format pel nucli i el complement és una projecció del nucli.
Aquesta primera projecció del nucli, formada pel nucli i el complement, admet un ESPECIFICADOR com a segona projecció del nucli, i forma un SINTAGMA: així, l’expansió màxima d’un V és un SV, la d’un N és un SN, etc.
Un sintagma necessàriament ha de tenir un nucli; el complement i l’especificador poden ser hi o no. Els sintagmes tenen una estructura interna, no són plans. Ho mostren les ambigüitats (La demostració del teorema del professor) i la impossibilitat de canvis d’ordre (El fill petit d’en Pere ¹ El fill d’en Pere petit).
ASSIGNADORS DE PAPERS TEMÀTICSSón els nuclis de les categories lèxiques N, P, A, N i, són els assignadors de paper temàtic als elements argumentals que seleccionen (que refereixen), és a dir, als seus complements.
VERB. Assigna el paper de TEMA, que sempre és un CD.
Ex: En Lluís va obrir la porta.
També atorga paper temàtic de CI, que es diu META.
Ex: Telefona-li
En cas de na Maria canta, el verb assigna d’una manera especial el paper temàtic al subjecte perquè no el regeix, sinó que el comprova.
PREPOSICIONAL. Assigna els CC: de lloc, destinació, companyia, de mode… i també el CN deverbal.
ADJECTIU. Atorga l’atribut i C. Pred